El pèrit encara no ha anat a visitar el meu pobre cotxe al taller. El mecànic m´ha dit que ja era normal. Espero que vagi demà, encara que sigui revetlla. Per cert encara no sé on anirem a menjar la coca amb en Quim i en Jean. La Miriam diu per la tarda anirà amb el novio i els nens a tirar petards. Proposa després anar a Sitges, perquè diu que fa anys va anar i ho va passar molt bé.
Tinc una altra proposta, l´Helena, la noia que em perseguia, té casa els seus pares lliure. Es veu que és una casa a Badalona, prop del mar, amb un gran terrat. M´ha trucat especialment per comentar-m´ho. Jo li he dit que anava amb quatre persones més i que em sabia greu. I que per altra banda, em feia por si venia en Roger. Ella m´ha dit que l´havia convidat, però que ell li havia dit que no sortiria. Que els que segur venien eren els Davids, la Laura i el seu novio, i uns altres amics seus que no coneixia. Que seria una mescla de gent diferent però podia ser molt divertit. Li he dit que ho parlaria amb els altres.
Que no aniria en Roger m´ho ha confirmat ell mateix en persona. Aquesta tarda ha estat un bon embolic. Ha aparegut primer per sorpresa en Carles.Li hauria d´haver tancat la porta. Però l´he deixat entrar, i l´he deixat fer amb el meu cos el que ha volgut. No puc resistir la temptació. Es una droga molt addictiva en Carles. I jo m´he enganxat de ple. Això acabarà fent.me mal. Ell suposo que seguirà fent el seu paper de vidu una temporada, i escollirà una de les seves amants com a dona. Aquesta tindrà la preferència, però seguirà enganyant-la amb les altres. Es la seva tendència natural. Ell necessita conquerir diferents dones, jugar amb elles. Suposo que no ens vol fer mal, i per això no ens parla a unes de les altres, però mai serà exclusiu per a cap. Tot això són suposicions meves, però crec que no vaig gaire errada. Quin paper em donarà a mi? Hauria de negar-me a participar en aquesta bogeria de casting. No ha d´interessar-me una persona així. Però he caigut a la seva xarxa de quatre potes. I el pitjor és intuir- ho tot. I no ser prou valenta com per treure-li el tema. Sóc una covard, i avui sense quasi paraules, m´he desfet davant els seus petons que em xuclen la dignitat.
Per acabar-ho d´arreglar, quan ja havíem acabat amb amb en Carles, i jeiem al llit amb la companyia del ventilador han trucat a la porta. No he anat a obrir . No tenia ganes d´obrir a ningú. Han tornat a trucar, cada cop més insistentment. En Carles ha dit que em posés alguna cosa i obrís, que semblava urgent. He pensat que potser a la Filomena li passava alguna cosa. Encara tenia al sevillano. He anat corrents i era en Roger. M´ he quedat que no sabia si deixar-lo entrar al menjador o no. He sentit que la porta de la meva habitació es tancava de cop. El corrent d´aire li he dit a en Roger somrient el més natural que he pogut. No volia fer-li mal, i sabia que no li agradaria saber que estava amb un altre. Li he dit que tenia una mica de pressa. Ha dit que era només un moment. M´ha dit que li tocava la nena aquests dies, i que no sortiria, que no aniria a la festa de l´Helena, que hi anés jo si volia. O que també podia anar amb ell i la nena a tirar petards, menjar coca, i al dia següent anar a la platja plegats. Jo he lograt una expressió de cara que no expressava res. Dins meu pensava que si quan sortiem no havia volgut anar mai amb ell i la nena, com podia esperar que hi anés ara. Però per sort, he dit que venia el meu amic Quim de Brussel.les amb en Jean, i no podia deixar-los. Ell ha fet que sí amb el cap i s´ha posat a plorar. Jo desitjava que marxés. En Carles a l´habitació estaria impacient per marxar. Seria capaç de sortir?Esperava que no. Seria molt violent tot plegat. I aquell plorant com una magdalena. Em feia pena el pobre Roger, però no podia ajudar-lo. No podia acceptar la ruptura. M´ha abraçat fort i seguia plorant. L´he acariciat els cabells, i ell ha aprofitat per baixar el cap i xuclar el meu mugró dret.L´he apartat enfadada i l´he pegat una bufa. No sé per què, però m´estava posant nerviosa pensant en el Carles tancat a l´habitació, i m´ha indignat que aprofitant la plorera, profanés els meus pits, tot i que fos per sobre la samarreta. En Roger s´ha quedat blanc i s´ha posat la mà a la galta. Li havia donat fort. No és el meu estil. De fet, crec que fa anys que no pegava a ningú. Potser des de que era nena a l´escola. Però en Roger estava acabant amb la meva paciència. Ha sanglotat i de nou plorera. L´he dit que si us plau marxés. En sentir la porta del carrer ha sortit en Carles rient com un boig de l´habitació. Anava en calçotets i estava fumant. M´he servit un vodka. M´ha dit que amb quina mena d´imbècils em juntava. Volia saber per què li havia pegat. Li he dit que no tenia ganes de parlar del tema. Ell seguia fent broma ?Ninotchka a la garjola per maltractadora d´homes? No m´ha fet gens de gràcia. Li hagués pegat a ell també, però m´he frenat. Em penedia d´aquella cleca a en Roger, tot i que es mereixia una lliçó, però potser no d´aquella mena. En Carles seguia fent broma ?potser hauré de pegar-te al culet el proper cop que fem l´amor? Em venien ganes de tirar-li el vodka per la cara. ?no et convé aquest violinista ploraner nena? I li he tirat el got de vodka per sobre. En Carles ha deixat de riure. He tingut por que em fes mal. Però ha agafat l´ampolla de vodka, l´ha oberta i per l´escot de la samarreta ha anat vessant-lo sobre els meus pits. Jo m´he quedat paralitzada, esperant els seus moviments. Notava el vodka lliscant per la meva pell mentre en Carles em sonreia amb desig. Veia els meus mugrons durs del fred insinuant-se amb força sota la samarreta. Ell me´ls ha acaronat suaument i després hi ha posat els llavis. Les seves mans lliscaven sota la meva pell barrejada amb l´olor del vodka. Em sentia enganxosa, però a ell li agradava. Jo he llepat la seva cara de gust de vodka mentre ell em treia la samarreta, i després ell ha begut del vokda del meu cos. Mentre nosaltres ens deixavem endur pel desig i el vodka he pensat per un moment que en Roger potser era fora plorant , però en Carles no em deixava pensar, i m´he dedicat a volar en el paradís del sexe.
Sóc una estúpida. En Carles sempre acaba sortint-se amb la seva. I a sobre li pego a en Roger. Em sento fatal. He trucat a en Quim per explicar-li tot. M´ha dit que no hi pensi més. Que demà arribaran i podré oblidar-me d´aquell parell. Ha dit que li semblava molt bona idea anar a la terrassa dels pares de l´Helena. Demà per la tarda arriben. Espero que això em faci sentir millor. Potser hauria de trucar a en Roger per disculpar-me. Però ell també hauria de disculpar-se per xuclar el meu mugró dret sense permís. Tot és ben complicat. Si em pugués lliurar d´en Carles, però no puc fer-lo fora de la meva vida. El necessito. Sé que no té sentit, i que no és imprescindible ningú. Per què acabem sempre amb el més cabró???
