I segueix el calor, que és el normal clar. Almenys avui dormiré ampla i sola.
Demà anem a llençar les cendres de la mevaamiga a la muntanya. Pensava que potser les tirarien al jardí de la casa de camp, però ella va demanar que les tiréssim a unes cascades a Rupit. Es veu que allà, ella i el seu marit van passar un romàntic cap de setmana quan començaven a sortir. Demà em vindrà a buscar el seu marit d´hora. Avui m´ha tornat a trucar. Està molt trist pobre, però em fa por quedar a soles amb ell. Demà no sé si anirem sols al cotxe, perquè no sé com hi aniran la resta de gent. En Roger no vindrà, diu que és un dia molt íntim per tots nosaltres, i a part vol estar amb la seva filla. En part millor.
La veritat, de gust diria que em trobo malament i no aniria demà amb ells. Sé que serà com un altre comiat d´ella, i em tornarà a enfonsar. Només pensar-hi, ja em torna a venir aquella sensació d´ofec. Però no puc fallar, ho hauré de superar.
Avui he parlat amb la Filomena. L´home aquell de Sevilla ve a finals de la propera setmana. Està feta un flam. Jo d´en Rubén fa dies que no en sé res. I és normal, no li contestava els missatges del mòbil. No em semblava bé ara que les coses amb en Roger semblava que milloraven. I a part, no serveix de gaire un amant en la distància no?Un amic en la distància ja és una altra cosa, perquè amb en Quim seguim força units. A part, no conec gaire a en Rubén? Per la Filomena és diferent, ella realment està enamorada d´aquest home. Al final marxarà a viure allà, ho veig a venir.
Aniré a dormir, o demà em claparé camí de Rupit, i no quedaré gaire bé. No vull pensar-hi més, demà em llevaré i cap a tirar les cendres.
