Avui he tingut dia lliure de Roger. Es un dir, però el cas és que ha marxat d´hora amb la nena, la seva ex no sé què tenia, i jo m´he quedat ben ampla al llit. No m´ha acabat d´agradar que digués que el proper dissabte podríem anar tots tres al Tibidabo o al zoo amb la nena. Jo estava migdormida, i m´ha enganxat per sorpresa. Potser ha vist la meva cara, i ha afegit que podria venir també la Miriam amb els seus crios. Una imatge tan familiar m´ha horroritzat una mica. En Roger hauria de saber que amb mi no pot correr, que necessito temps, o acabarem malament de nou. Ara crec que cada dia que passa m´agrada més, però comentaris com aquests em fan dubtar. Comentaris o fets, perquè m´ha semblat una idea que ell creia bastant factible. Ara hi penso, perquè prefereixo pensar en això que en l´hospital. Si no fos per en Roger no podria resistir-ho. La veig dia a dia més amb un peu a una altra banda. El que passa, és que pensant en ella tampoc soluciono res. No sé com podria ajudar-la, a part de visitant-la. Anar al bar després una estona amb el seu marit ja és normal. Per sort no ha tornat a posar-me en cap situació compromesa. Ho està passant malament pobret. Suposo que malgrat tot l´estima. I jo després surto amb l´energia pels terres, com si m´haguéssin exprimit tota.Quan he tornat a casa, he passat a veure la Filomena. Sabia que ella m´animaria. Ha estat encantada de saber que m´anava bé amb en Roger.Llavors m´ha preguntat per en Rubén el sevillano. El tenia oblidat. Tot i que vaig rebent els seus missatges al mòbil. Jo no li he contestat fa dies, però potser habia de tallar aquesta aventura d´una vegada per totes. Si en Roger ho sabés no li agradaria. A part, potser en Rubén estava mirant quan venir a Barcelona. Però clar, què faig? Li truco i li dic que estic amb l´amor de la meva vida?? Li escric un missatge al mòbil dient que pari, perquè estic compromesa? Potser el puc trucar, i com qui no vol parlar-li del Roger. Ai no sé. De fet van ser dos dies de bogeria i prou. Res més. A part amb la gracieta del seu germà bessó pel mig. Quantes coses per pensar i per decidir. Millor dormir, i demà ja ho pensaré?