Avui m´he llevat tard. Feia calor. Allà les dotze han picat a la porta. Feia una pinta desastrosa. Eren la Filomena i el seu sevillano. Estava més guapa la Filomena, anava amb el vestidet nou i tota pintada. M´han dit que anaven a fer un vol i dinar per la Barcelona, que si m´animava a anar amb ells, però els he dit que no. El seu primer dia junts i jo d´espelma. La Filomena és molt maca recordant-se de mi. A l´hora de dinar m´ ha trucat en Carles, m´ha dit que ahir no tenia bateria, i que el perdonés. Es veu que estava prop casa meva, i s´ha convidat a dinar. Tenia ganes de veure´l, per saber com estava, i per què crec que m´atreu, i no sé per què. Crec que acabarà fent-me desgraciada perquè és home de varies dones, i a sobre d´amagat. Ha entrat a casa meva amb un objectiu fixe. L´he servit un martini amb gel, i per mi m´ he posat un vodka.Jo estava preparant una amanida d´arròs, i una mica de llom, però no m´ha deixat seguir. S´ha posat darrera meu, i ha començat a fer-me petonets al coll allà la cuina mentre em tocava delicadament els pits, i així no havia manera de cuinar. He deixat l´amanida, com havia de ser freda... L´he dit que parés, però ell seguia més ardent que mai. M´he girat per sentir-lo més prop meu. M´ha despullat amb la mirada, i després amb les mans i m´ha estirat sobre la taula la cuina. Ha passejat el glaçó del martini pel meu cos, mentre jo m´estremia, després ha seguit el rastre del gel amb la seva llengua i els seus llavis. Només faltava que em tapés els ulls i hagués estat ?nou setmanes i mitja?. Li he dit i ha dit que si volia trencar l´encant a tot. I després no m´ha deixat parlar més, només podia gemegar i no sé que hauran pensat els veïns sentint aquell escandol pel celobert. Després s´ha fumat la seva cigarreta al sofà mentre jo acabava de preparar l´amanida. Em podria haver ajudat no? He fet cafè i ha marxat amb presses. Ha dit que tenia una reunió, que ja ens veuríem. M´he passat la tarda donant-li voltes a tot. No sembla gaire afectat per la mort de la meva amiga que diguem. Clar que algú podria dir que jo tampoc. I no sé què vol de mi. Vol que sigui una de les múltiples amants que té? El Roger seria el prototipus de noi que convé a una noia. En Carles el que no convé. I jo li tanco les portes a en Roger, i em deixo entabanar pel Carles, fins i tot, ara mateix li juraria amor etern. Es de bojos la veritat. I a part segueixo sense fer res de bo a la vida. Diuen que has de plantar un arbre, tenir un fill, escriure un llibre?Serviria com a llibre el blog? I això de l´arbre no pot ser tan difícil no? Clar que després has de controlar que creixi. Això del fill ja ho veig més complicat? El que arribo a pensar per oblidar els meus problemes. Per cert, què deuen estar fent ara la Filomena i el sevillano? Espero que ells siguin feliços
