Avui no he anat a veure la meva amiga l´optimista, tenia els ànims massa baixos.
He trucat a en Quim, diu que s´alegra que sigui feliç amb en Roger, però la seva veu no sonava massa convincent.
Al migdia he tingut visita sorpresa d´en Roger. Està una mica, bastant refredat. M´ha portat una entrada per anar a veure Sigfrid al Liceu.No era massa bona, però així estaria distreta m´ha dit. La funció començava a les 19.30. He anat passejant des de casa. Un cop a Portal de l´Angel, ja no era passeig, era esquiva a la gent. El termòmetre aquell de Cotet amb tanta gent sempre deu marcar més graus del compte. Hi havia gent de totes les edats, però sobretot jovent. No és que jo sigui gran, però eren més joves que jo. Jo pensava que estarien d´examens, però no, tots mirant tendes, o caminant quatre o cinc en línea impedint el pas als demés. Arribant a Portaferrisa, hi havia dos mexicans, però en aquell moment no tocaven llàstima. He anat trencant. Per Petritxol tot més tranquil, les galeries d´art quasi buides, però dins les granges veies a les àvies prenent xocolata. No fa massa calor per això ? Estava el dia com si anés a ploure, però res. A la plaça del Pi el músic de torn, i un cop a la Rambla, he vist horroritzada un disfressat de Floquet! També hi havia la rèplica del Manuel d´Hotel Falty (ara no recordo com s´escrivia). Tot plegat molt curiós. He entrat al Liceu. Estava a quart pis, i ha començat a sonar la música de Wagner. No havia vist cap de les òperes de l´anell dels nibelungs. M´ha recordat molt al Senyor dels Anells. El lloc no era massa còmode, però m´he deixat portar per la música a un món de fantasia, almenys no he pensat en res més. A la primera mitja part m´han vingut a veure els Davids. El David B. s´ havia perdut aquest primer acte perquè s´ha quedat a l´academia, però com són tres i llarguets.Hem sortit que eren dos quarts d´una. Hem anat a la sortida d´artistes. En Roger estava fatal, però tot i així l´hem arrossegat a prendre algo. Ara m´ha deixat a casa, diu que no vol encomanar-me res. Jo li he dit que em comportaria i li faria d´infermera. Ha rigut i ha dit que era massa perillosa. Potser té raó. Ara m´estic menjant una xocolata. No puc parar. Potser és perquè és substitutiva del sexe, però està acabant de fer que el dia sigui rodó del tot. Vaig a dormir abans que res l´espatlli
