Ahir va trucar-me en Roger dient que volia veure´m, desesperat, i vaig haver de dir-li que em deixés un temps de descans, va insistir molt en veure´ns com amics, anar al cinema, deia que necessitava distreure´s. No està bé, però al final li vaig penjar el telèfon. No em sento gaire orgullosa d´haver-ho fet, però necessitava silenci. Ara m´han trucat els Davids perquè sopi amb ells. M´imagino que em faran un interrogatori, i potser fins i tot intenten fer-me tornar amb ell. Espero que de sorpresa no aparegui ell, perquè llavors si que m´enfadaria.
En Quim m´ha dit que vagi a Bèlgica quan vulgui, però que s´ha agafat uns dies per estar per Sant Joan a Barcelona. Aquest cop portarà en Jean. No serà el mateix, però tinc ganes de veure´l.
En Carles segueix apareixent quan menys t´ho esperes. Ahir em va trucar a les nou de la nit preguntant-me si havia sopat. Li vaig dir que no, i va dir que em preparés en vint minuts per anar a sopar fora a una masia que sabia que m´agradaria, i que agafés roba per passar el cap de setmana a la casa de camp. Li vaig dir que era molt precipitat, però va dir que tenia temps, que venia i va penjar-me. Era el dia de penjades de telèfon. A mi el que em feia ràbia és que em semblava com si en Carles hagués preparat un plan per a una altra noia, i a última hora li hagués fallat. Però el cas és que ràpidament em vaig preparar. En Carles estava guapo com mai, una mica bronzejat. Vam anar fins Sant Celoni, i després vam tirar muntanya amunt fins una masia. Ens van donar una taula al costat d´una xemeneia. Tot era molt romàntic. Almenys a mi m´ho semblava. L´especialitat de la casa eren cargols. En Carles els menjava i es xupava la salsa dels dits de tant en quant. Jo ho trobava molt excitant. Entre plat i plat vaig notar la seva mà sobre les meves cuixes. Amb el vi negre acompanyant, em sentia flotar al seu costat. Quasi no podia ni menjar el xai de després. Xerravem distrets. Parlàvem de quan erem petits, de quan jo feia gires amb la companyia de teatre infantil, de quan ell jugava bàsquet...Sentia que cada vegada, anava penetrant més en el meu cor. Després vam anar a la casa de camp. Aquella casa adornada rústicament era preciosa. La meva amiga l´optimista tenia molt bon gust. En Carles va ser molt carinyós. Hem passat bona part de la nit sense dormir. M´ha despertat amb una tassa de cafè preparat. M´ha dit que tenia una visita d´última hora per la tarda, i que lamentablement havíem de tornar. En Carles treballava en una immobiliaria, i sempre deia que tenia un horari intempestiu. Suposo que entre que la meva amiga feia llargs torns a l´hospital, i el seu horari, mai tenia problemes per enganyar-la. Jo estava decebuda. Pensava que estariem junts fins diumenge, però no. He dinat a casa sola de nou. Tinc ganes de tornar-lo a veure. El pitjor és que sospito que no es tracta de cap visita de feina. I ara per la nit, enlloc d´estar amb ells, estaré amb els Davids sopant, tractant que torni amb en Roger. No és just.
