Avui he començat el dia amb mal peu. No sé si va ser culpa de menjar tanta xocolata o què, però el cas és que m´he despertat donant-me un cop en el braç amb la tauleta de nit, i després el meu cos ha tocat el terra fred. No sé com ha passat, ni com no m´he fet gaire mal, crec que quedarà amb uns quants blaus. Puc recordar el somni, era un conte que de petita sempre m´havia fet por. De fet era un compte d´aquells que pretén donar una lliçó als nens dolents, i a mi em tenia ben preocupada. I ara, molts anys després ha de tornar convertit en malson. El conte, si no recordo malament era d´una nena molt golafre, que no feia cas als pares. Un dia, despertava, i en anar al menjador es trobava que era tot de xocolata, els mobles, les làmpares, les estores, els quadres, però el pitjor era veure el seu gos a la catifa també de xocolata. Anava cap a la cuina, i la seva mare també era una estàtua de xocolata. Li parlava, però no li responia ni es movia. La nena s´espantava molt, i finalment crec que acabava bé, i penso que es penedia, i llavors descobria que tot havia estat un malson. Doncs jo era la nena, però convertida en una Ninotchka de 30 anys, i anava cap el menjador, i tot era de xocolata, però al sofà seien els meus pares i l´Agata, la meva germana fets de xocolata. No podia suportar tornar-los a veure i no poder parlar amb ells. Volia abraçar-los, però al tocar-los, el calor del contacte, els feia començar a fondre ràpidament. Llavors veia entrar el sol per la finestra del menjador, i la meva mare anava perdent cabell, ma germana s´aprimava, el pare es quedava sense mans. Corria a baixar la persiana, mentre al terra un toll de xocolata es feia més gran, ells anaven desfent-se, i no podia trobar el meu ventilador. Llavors recordava que era un conte, un malson, però si despertava en el meu cas ells no hi serien. Corria cap a l´habitació, i al llit tenia l´Igor de xocolata. Ell també es començava a desfer. El besava i ell s´anava desfent, volia sentir-lo ben a prop un cop més, i m´anava quedant plena de xocolata. I es desfeia, i dins l´Igor, apareixia una figura humana, volia pensar que era ell, però no, no era ell, era en Marcel el psicòpata, que encara brut de xocolata, i amb els ulls vermells com un dimoni es llençava sobre meu, i posava les seves mans marronoses al meu coll i volia estrangular-me, lluitavem , jo m´ofegava, no podia respirar, i queia, queia cap a l´infinit, i finalment, doncs això el meu braç a topat amb la tauleta de nit suposo, i jo amb el terra. No hi havia ningú, podia respirar de nou, però em notava tota adolorida, i suada, molt suada. Aquesta manera de començar el dia ja et predisposa a no fer res de bo. He trucat a en Roger, seguia encara ben refredat. No m´he atrevit a explicar-li el somni, m´hagués pres per boja. He trucat a en Quim, tenia el mòbil apagat, a la seva feina, la secretària m´ha dit que estava reunit. M´he despullat i m´he mirat al mirall. Aparentment estava bé, no creia que m´hagués trencat cap os. M´he dutxat. Pensava prendre un bany per relaxar-me, però tenia por de tot, tenia por de dormir-me i ofegar-me a la banyera. Sentia sorolls estranys. Qualsevol cosa em recordava les poques pel.lícules de por que he vist a la meva vida. He anat a casa la Filomena, però no hi era. He menjat una poma, però he hagut de beure un vodka. La casa em queia a sobre. He agafat tot el que tenia de xocolata a casa, i ho he llençat a les escombraries. He pensat en cremar la xocolata, però allò encara podia portar mals auguris. He baixat les escombraries al carrer, completament fora d´horari, i sense respectar el civisme ciutadà, però necessitava desfer-me d´ella. Necessitava tranquilitzar-me. Em feia por que m´atropellés algun cotxe, aquell somni semblava ser un mal presagi. Si m´acostava massa a les cases, sempre em podia caure un tros de façana?.
Ben pensant, aquest matí m´he portat com una paranoica. Millor no recordar-ho més, perquè ara que estic més tranquila, dono la importància real a les coses. Només era un malson per culpa de menjar massa a la nit i el calor. Avui dormiré perfectament, i demà serà un dia millor. O almenys això espero
