Segueixo una mica sense saber cap on vaig. No volia agafar el telèfon, i he decidit apagar el mòbil, i desconnectar el fixe. Anava a quedar-me a casa tancada, amb les persianes baixades, sense deixar entrar la llum de fora, i consumint-me en la meva tristesa. Però la Filomena ha trucat a la porta insistentment, i de mala gana he hagut de sortir de la meva apatia. Però m´ha anat bé variar una mica els meus pensaments. La Filomena estava ben nerviosa per l´arribada del sevillano el dijous. M´ha obligat a anar demà de compres amb ella. Jo he intentat dissimular, però ha vist les persianes baixades, l´ampolla de vodka, i els meus ulls vermells, i ha dit que no l´enganyava, que a mi em passava alguna cosa. He començat a dir-li que era per la meva amiga l´optimista, però al final li he dit que havia deixat al Roger, però m´ha fet vergonya explicar-li res del Carles. I bé, de fet he deixat al Roger no només pel que va passar amb el Carles, l´he deixat perquè no sóc capaç de tenir cap relació estable. No estic gens animada, però demà això no pot seguir, demà tornaré a la realitat, em buscaré algun projecte, alguna obligació, algun entreteniment, no sé , vull mirar endavant.
