M´he despertat a les set i pico del matí i plovia. Ara torna a ploure. Es l´any de les pluges. I a sobre estic refredada, amb mocs. Diuen que els virus t´ataquen quan estàs baixa d´ànims, i aquest deu ser el meu cas. No sé cap on vaig. Ahir la conversa amb en Roger va ser de pena. Em va dir d´anar a sopar fora, i vam acabar a aquella pizzeria maleïda on crec que no hi tornaré més. Jo volia anar directa, però tampoc volia que li sentés malament el sopar. Primer vam parlar sobre Rupit. Això no m´ajudava gaire, perquè quan penso amb la meva amiga que no hi és, sempre m´agafen esgarrifances. Vaig pensar que era millor no dir-li res del Carles, el vidu, era tirar més llenya al foc. Una cosa és ser sincera, però tampoc calia donar-li tants detalls. Vaig començar dient que tenia dubtes sobre la nostra relació. I ell va dir que no pensava escoltar-me, que eren coses normals, i més amb el meu caràcter variable, que ho deixés estar uns dies. Em va tallar en sec, però vaig seguir dient-li que no era cosa d´un dia, que veia que al final li faria mal, i que era millor parlar-ne. Ell va dir que segur que estava afectada amb tot el que li havia passat a la meva amiga l´optimista. Li vaig dir que potser, però que igualment no ho veia clar. I va començar a alçar la veu, dient que estava tip que dubtés tant. Jo li vaig dir que això era una bona raó perquè em deixés. Però va rectificar dient que de mi no estava tip, que m´estimava molt, però que no m´entenia. Clar, ni jo m´entenc. Vaig dir-li que el millor era deixar-ho definitivament, i que no insistís més, que no ens veiéssim en una temporada. Ell va dir que segur que ho veuria diferent passats uns dies, que no em precipités, i em va agafar la mà. Jo em vaig deixar anar. Li vaig dir que m´escoltés, que acceptés que per a mi era un amic i prou, i que no volia fer-li més mal. Es va aixecar, es va treure un bitllet de vint euros de la cartera, i va dir-me que ja parlariem quan estés més tranquila. I va marxar deixant la pizza a mitges. Jo no sabia si seguir-lo o què fer. Tenia ràbia a dins per aquella fugida, i d´altra banda ganes de plorar. Notava com les altres taules em miraven, però m´era igual. Molt dignament vaig menjar una mica més de pizza, i em vaig prendre un vodka. Vaig tornar a casa sense tenir res clar. Fins que no estigui bé amb mi mateixa no podré estar amb ningú més, no puc anar fent mal a la gent.
Avui a part de llevar-me refredada, tenia un mal de cap horrorós. En Roger no ha trucat, deu esperar que el truqui jo, però no penso fer-ho. Potser serà la manera que em deixi en pau. Tampoc he tingut notícies del Carles, i ho he preferit. Necessitava estar sola. M´he posat una mica al piano, però els mocs em tapaven el nas, i havia d´estar continuament parant per sonar-me, i si no parava passava el que m´ha passat un cop, la gota ha caigut sobre les tecles, i ho he trobat força desagradable. Estic poc animada la veritat, i el pitjor és saber que tot és culpa meva
