No he anat a Sitges. M´he llevat amb poc humor, i sort perquè han tornat vermells com dos escamarlans, sobretot en Jean. Demà ja marxen sniff. Jo he passat el dia a casa. Al migdia ha trucat en Roger, però no li he agafat el telèfon. Ha trucat tres vegades, però quan més el sentia sonar i sonar, menys ganes tenia de parlar amb ell. Ja el trucaré demà o passat, va ser tan violent l´altre dia. A la tarda, la Filomena i el sevillano han passat per acomiadar-se. Ell marxa demà. M´han convençut per fer una volteta per les Rambles i hem acabat prenent una cerveseta a la Plaça Reial. Jo avui volia un dia tranquil, però és millor sortir que quedar-se a casa i començar a donar-li voltes al cap.Tot era ple d´estrangers. I quina cua al restaurant aquell de les mil i una nits. Sempre hi ha cua allà, però avui a les vuit i poc la cua era espectacular. Ells han anat a sopar, però els he deixat acabar romànticament el seu últim dia, i volia estar a casa d´hora per quan arribés en Quim. I sort, perquè en Jean entre cremat i cansat ha anat a dormir d´hora, i ens hem quedat fins ara en Quim i jo xerrant al menjador. Tenia ganes de poder tenir el nostre moment d´intimitat, tot i que en Jean sigui una persona agradable, però no sé si comprendria totes les meves històries amoroses. Pensaria que estic boja. I en Quim ja sap com sóc. M´ha aconsellat que no em deixi enganyar més per en Carles, que em farà mal. Això ja ho sé jo. Ara fa dies que no diu res, però quan menys m´ho esperi apareixerà, i no sabré dir-li que no. Si fos possible tenir sort en l´amor. La pena és que no m´agradi en Roger, té bastantes coses bones, però com no m´agrada prou, els petits detalls negatius pesen més en la balança. I així em deixo portar per la passió amb en Carles, i somio amb la tornada de l´Igor, i visc en un món irreal i sense sentit. Ara sento les gavines cridar prop meu. Cada vegada s´endinsen més dins la ciutat. Fan uns crits que em fan esgarrifar. Avui tinc una nit intranquila. Fa calor. Crec que em costarà dormir-me. He dormit massa durant el dia. Vull dormir i no pensar, oblidar-ho tot unes hores almenys. Em sento trista, potser és perquè marxa en Quim. Almenys ell és feliç. Jo em sento tan sola dins aquesta gran ciutat, clar que igual ho estaria marxant a una altra banda. Noto una pressió dins del pit. Tot és confús i em fa pànic. Haig de lluitar contra aquests sentiments, però no puc. Em fa por demà , pot ser encara pitjor.
