Avui m´he llevat tard. Tenia un dia feliç. No he sabut res d´en Bernat, però sé que d´aquí poc tindré notícies seves. Potser el més rellevant del dia d´avui ha estat que he vist Cabaret, i he recuperat un antic pintaungles blau, i miracle! no estava sec, i m´he pintat les ungles dels peus d´aquest bonic color. Amb les meves xancletes de dit blaves em queden els peus molt bonics. Es una llàstima haver tingut aquesta idea ara que la tardor ja ens va refredant l´ambient. Aprofitaré els últims dies de calor per lluir els meus peus. Sé que és una tonteria ben grossa estar contenta per unes ungles de peus de color blau. A qualsevol que li expliqui dirà que sóc una noia ben simple, però com deia la meva amiga l´optimista, hem de ser feliços amb les petites coses.
La idea de veure Cabaret me l´ha donada de la Miriam. Una amiga seva mestra vol fer Cabaret amb els seus alumnes. La noia està traduint del anglès al català l´obra de teatre, i després haurà d´adaptar tot, perquè tampoc ho podran cantar tot els nens, s´ha de procurar que participin tots, que no quedi massa llarga. Una feinada en resum! La Miriam em preguntava si per casualitat jo tenia el guió de l´Adéu a Berlín, la versió catalana que van fer a l´Artenbrut no fa gaire. Però jo no tinc contactes ni idea de com aconseguir aquest guió. Es una pena. He trucat als Davids, però ells tampoc saben a quina porta picar. Realment estaria bé aconseguir aquest guió per aquesta noia. Ja sé que ni la conec, però admiro a la gent que lluita per algun projecte i segueix endavant fins aconseguir-ho. Gent tant diferent de mi, que passem per la vida sense pena ni glòria, que visc de records d´antigues històries d´amor, que necessito el consol del vodka de tant en quant, o em deixo portar al llit per qualsevol per sentir.me una mica acompanyada. Tot i que ara porto una temporada on m´estic valorant més, o almenys a mi m´ho sembla.
La trucada de la Miriam, a part de fer-me veure Cabaret, m´ha fet pensar que podria estar bé col.laborar en un projecte així amb gent jove, seria una manera de retornar al món teatral. Podria demanar a la Miriam que em presentés aquesta noia. O una altra idea seria fer algun taller de teatre en algun centre cívic. Això faria que la meva vida tingués una mica de sentit. De fet em sento una mica buida, sobretot ara que he conegut al Bernat, un noi tan actiu, i a l´ hora perquè no dir-ho, tan encantador
