Crec que ja estic bé, o almenys això em sembla. No tinc febre, no tinc mal de coll, potser una miqueta de tos, però això no és res. Em sento nova i radiant per sortir aquesta nit. Havia de quedar amb l´Esther més cap el tard, però en Bernat, el noi que vaig conéixer la setmana passada m´ha trucat, i m´ha dit que anés abans, que fan el bingo-jamón. No he acabat d´entendre ben bé que és, crec que no guanya ningú, i tothom menja pernil i beu. En tot cas, ja ho descubriré.
El que no sé és si he acabat de posar-me bona gràcies al Martí. Ahir em va venir a veure. Quin detall! Però no venia a veure una malalta ben bé, perquè vam estar xerrant, i en veure que estava més recuperada, va començar amb les caricietes. En tot cas, sembla que una mica d´exercici em va anar bé. Després ell va marxar, però no seria per por al contagi. Si li agafa mal de coll culpa seva, ja estava advertit. Em va venir bé una mica de companyia, però ja està. Intento prendre- m´ho així, perquè ja veig que amb ell no aniré enlloc. Què hi farem! Se´m nota resentida? Bah, prou de parlar d´ell, que avui me´n vaig de festa. El que em va fer gràcia, va ser que em comentés que la seva germana, la Júlia havia trobat una feina molt millor. Començo a entendre haver-la vist amb aquell home del viatge al Liceu. No li vaig dir res a en Martí.
Vaig a acabar-me d´arreglar. Sembla que no fa gaire fred, però agafaré una jaqueta
