Ahir em vaig trobar sense línea telefònica, i per tant sense conexió a internet. Vaig començar a escriure, amb el refredat que porto a sobre, i l´ull esquerra que anava envermellint-se de nou, i de tant en tant apareixien unes lleganyes grogues espantoses. El meu pobre ull. Els d´averies de telefònica deurien fer alguna cosa, perquè ara torno a tenir línea, tot i les pluges de la nit. Esperem que no torni a marxar la línea.. Aprofito per copiar el que vaig escriure ahir dilluns. Realment estava amb ganes d´explicar moltes coses pel que veig. Un post força llarg.
Avui estic espatllada com el dia. Ahir no deuria d´estar del tot bé, perquè m´adormia fatalment al Romea. Intentava obrir els ulls, però un cap pesant em feia escolar cap el món dels somnis. En Roger, de tant en quant, em donava algun cop de colze discret, però crec que finalment ho va deixar correr. No puc opinar sobre com estava l´obra, i això que deien que era un bon text irlandès, però cada com que tornava al món dels desperts no podia ja connectar amb aquells monòlegs, i la meva imaginació fugia cap al Martí, cap a Lisboa i tornava a caure en els somnis. Un desastre. Va ser una mica maleducat de cara a en Roger que m´havia convidat, però no podia evitar-ho. Després ell va insistir en anar a sopar alguna cosa per allà el Raval, però jo no tenia gens de gana. Li vaig dir que ell mengés i jo em prendria alguna beguda per compensar la meva dormida, i no semblar que volia fugir. A mi em va agafar una mica de fred, especialment als peus, els tenia congelats, i jo amb xancletes, i a part veia que tenia ´l´ungla grossa del peu despintada, no és res horrorós, però em molestava veure-ho, i de mentres en Roger parlava sobre l´estiu, la nena, el proper repertori, i jo estava com absent, pensant en el peu, o en el Martí de nou, quan el veuria, per què no m´enviava sms com abans?En Roger em va preguntar directament què tal per Lisboa, i vaig haver de començar a donar detalls. Hauria d´haver portat les fotos. Vaig tenir la mala idea de dir-li que vingués a casa meva per veure-les, i de passada pensava posar-li el CD que em va passar la Júlia. I dic mala idea perquè vam tornar al de sempre. Un cop a casa, vaig treure les fotos, i perquè en Roger quedés satisfet, li vaig donar tota mena de detalls sobre tot el que havíem visitat, ell anava fent preguntes, i jo em vaig esplaiar parlant-li del pintoresc barri d´Alfama i com vam acabar d´esgotades per pujar fins dalt el castell, del barri de Chiado ple de vida, del barri Alto, dels passejos en tranvia, de tots els miradors que té la ciutat, que el monestir dels Jerónimos és molt impactant, i que és estil manuelino, i que al costat hi ha una pastisseria, en el barri de Betlem, on fan uns pastissets increïbles que et posen amb la crema calenta, i que junt amb la Coca-Cola és una de les fórmules secretes més cobdiciades del món. També li vaig parlar de les excursions que vam fer amb l´autocar i els matrimonis del grup. Que Sintra era una ciutat propera plena d´encant. El Palau que tenia no estava mal, però com m´he passat l´estiu visitant palaus, tampoc em va sorprendre. També vam anar fins les platges de Cascais i Estoril. A Estoril, havia una estàtua dels pares del Rei, i realment eren clavats. Es veu que allà estimen molt la monarquia espanyola, o això és el que deia el guia per quedar bé. El guia era un madrileny que vivia a Lisboa, d´uns quaranta anys. Era molt agradable, un encant i si el meu ull no s´equivoca era gay. La Júlia deia que no, en tot cas, no ens va donar més atencions que a la resta de la gent del tour. El conductor de l´autobús, d´un poblet de Lleida, si que sempre que podia ens donava conversa. Li vaig parlar al Roger del llarg pont per travessar el riu Tajo, i de la part de l´Expo, i de l´Oceanari, on també ens van portar, jo que no he anat a l´Aquarium de Barcelona. A l´Oceanari, com era fosc i no es podien tirar fotos amb flash, no tenim cap foto. Jo vaig disfrutar com una nena mirant peixets, diuen que les peixeres relaxen, potser em podria posar una casa, però suposo que els peixets estaran millor al mar o al riu. Ara que un home deia que això era el millor del viatge, també hi ha cada un. I la seva dona i altres, es plantaven davant dels vidres i no es movien mentre el guia anava explicant curiositats, podrien fer torns, perquè altres dones es queixaven d´aquelles, i ens feien senyals a nosaltres, com volent dir que quines penques tenien les altres. Finalment la Júlia i jo vam anar al nostre aire per fugir del ramat de l´autocar, que a ella la desestructurava. Ella que sempre anava a la seva, fins i tot en els païssos més estranys Però tampoc volia perdre els diners de les excursions del pack. La Júlia semblava millor que jo en tot, clar que jo tampoc tenia sentiment d´inferioritat, però sent ella un cúmul de virtuts, potser el seu germà volia algú semblant. Sort que si haguéssim de competir, en Martí no podria qualificar-la sexualment. I ella és atractiva, però els meus ulls potser em fan més bonica. Quines coses a pensar, però igual que ara se´m mesclen els pensaments, ahir també es barrejaven entre les explicacions que feia a en Roger. En tot cas, el dia que era el sopar al local dels fados, allà vaig descubrir que la Júlia cantava bastant malament pobreta, doncs en algun moment animaven al públic a seguir. Jo no coneixia els fados, però alguna em sonava, i com encara tinc aquesta intuició musical, no em costa seguir les tonades. Així que vaig elevar la meva veu sense por, i va sortir elevant-se entre les altres, i com la Júlia i jo erem sentades a davant de tot, tocant l´escenari, un dels cantants em va fer posar de peu en acabar la cançó perquè tot el restaurant m´aplaudís. En acabar l´actuació, el cantant jove i l´altre més gran es van acostar a la taula per besar-me la mà, la Júlia també va somriure i la vaig presentar. El guia ens va fer anar marxant, però jo no me´n adonava parlant amb el cantant jove. No era guapíssim, però tenia una veu preciosa. També es va acostar la cantant grosseta, que ens va dir el guia que va ser l´escollida per cantar fados al Bill Clinton. De fet, anaven passant per les taules per fer promoció del CD, doncs si volies te´l signaven. Tot i que aquest mateix CD es pot trobar al Corte Inglés de Portal de l´Angel, tot i que sense signar. La Júlia em va cridar dient-me que ja que feiem les ?Tourist? m´havia agafat la foto que m´havien fet. Li vaig comentar de quedar-nos amb el cantant i deixar marxar l´autocar, però sorprenentment em va dir que no, perquè ens farien una volta per la ciutat de nit, i que millor no entretenir-se que al dia següent, a les 9 h del matí, l´autocar sortia cap el monestir de Mafra i l´aldea de José Franco. Em va semblar com si estés gelosa de mi, i més quan a l´autocar tothom em preguntava si era cantant o actriu. Van insistir en que cantés alguna cançó pel micròfon de l´autocar, i jo tota xula vaig dir que millor sense micro. Vaig escollir Memory, i tot i faltar-me l´acompanyament musical va deixar a la gent embaladida. La Júlia somreia d´una manera estranya. Però tampoc vull donar importància a l´assumpte. A part ella també em va dir que tenia una molt bona veu, i que què feia que no la lluia davant el públic. Al Roger li vaig explicar tot, però sense fer comentaris sobre la Júlia. El que també em vaig saltar va ser l´última nit a Lisboa, bé la primera part que vam sopar amb un grupet dels matrimonis prop l´estació del Rossio sí que li vaig explicar. I com les dones ens van ensenyar fotos dels fills. Hi havia un veterinari de 33 anys que realment semblava un molt bon partit! Què faria solter un noi tan atractiu com semblava a la foto i amb un bon sou? La Júlia també m´ho va comentar després. Ella xerrava animadament amb un dels homes perquè treballaven en el mateix sector. Jo de mentres escoltava les vides d´aquelles dones. Cada vida un món. No sé si és ètic anar explicant la vida dels altres per internet, una cosa és la meva vida, i de retruc apareix la vida dels que contacten amb mi, però també acaben apareixent relats del que m´explica altra gent. La vida de qualsevol persona sempre presenta anècdotes interessants. Suposo que els escriptors també es deuen basar en vides d´altra gent, clar que ells deuen fer una mescla de caràcters, de fets, i acaben construint altres persones, altres trets psicològics, de fet no he conegut mai a cap escriptor o escriptora. Amb aquelles senyores, que podrien tenir l´edat de la meva mare, jo em vaig sentir connectada aquelles hores, jo quasi no parlava, i elles, m´anaven parlant de la seva vida, com si ningú les escoltés mai parlar del seu passat. Hi havia dues que es coneixien de jovenetes, però un cop van tenir els fills van passar una pila d´anys sense veure´s, encara que havia un cert contacte telefònic. Elles havien promès no trencar mai la seva amistat, i quan una va començar a sortir amb l´actual marit, sortien tots tres al cinema, a ballar? S´estimaven molt, però els fills les van allunyar una temporada. M´explicaven petites baralles de quan eren nuvis, i el marit d´una li va regalar un preciós ram de flors, es van reconciliar i es van casar, però ja no van haver-hi més rams. Estaven contentes amb la seva vida? Qui sap. Aparentment ho semblaven, o era el que quedava bé en aquests tours de matrimonis, però alguns comentaris tenien un cert to agri. Un dels marits va dir que no em maregessin amb històries de velles. Una altra de les dones em va aconsellar aprofitar la vida, i gaudir del moment, sense fer mal a ningú clar. I em va explicar la història de la seva filla, que de ser una noieta a punt de casar-se, va convertir-se en la infermera del seu nuvi a qui li van descubrir leucèmia. Sis mesos va durar en aquella planta d´hospital, plena de gent jove que acabava la seva vida. La filla d´aquesta dona intentava animar-los a tots. Divendres a la tarda plegava de treballar i ja es quedava fins dilluns al matí. Ella els va portar gorrets a tots per Sant Joan, intentava mostrar-se animosa, mentre a l´armari de casa penjava un vestit de núvia que mai es va posar. La senyora es va emocionar molt, i jo també. Em va agafar la mà, i em va animar. Ja han passat dos anys d´aquell calvari em va dir, i semblava que la seva filla havia conegut un altre xicot. Per sort la vida no és tan dolenta. Però per a aquell noi es va acabar, així que em va animar a aprofitar-ho tot. Això també li vaig explicar al Roger, i ell va decicir aprofitar al moment, i em va besar. El vaig haver d´apartar, i dir-li que no em referia ben bé a això, que jo només podia ser la seva amiga, que per què havia de fer-me sempre el mateix? Ell em va prometre que no passaria més, però li vaig demanar que marxés. Ell no volia marxar. Deia que volia saber com havia acabat l´última nit. Li vaig dir que això a ell no li interessava. El cas és que vam anar a uns bars que havíem vist prop la casa dels fados. Era dissabte nit. No van trigar a acostar-se dos nois a la barra. Vam xerrar una mitja hora, però la Júlia no va acabar de semblar interessada en ells. Vam anar a un altre bar on es ballava, la Júlia tenia força gràcia movent-se i vam acabar sent les reines de la pista. Alguns pesats es van acostar, i la Júlia els anava fent fora. Vam canviar de bar una altra vegada. Aquí la gent era una mica més gran, no hi havia jovenets de vint, i la Júlia es va aturar a la barra al costat de dos alts morenos. Ella ja havia escollit. Vam estar xerrant i vam acabar a la casa d´un d´ells. Jo anava una mica malament, i no vaig saber reaccionar quan la Júlia va començar a besar-me i tocar-me davant l´excitació dels altres dos. La Júlia es despullava, va acabar ràpid perquè no portava roba interior, i em va despullar. Jo no feia res, mai m´havia excitat davant cap dona, però els meus mugrons es van posar durs mentre ella els tocava, i les meves cuixes es van deixar separar pels seus dits. Ells van començar a masturbar-se, però no van trigar a separar-nos per poder-nos besar ells. No sé si es pot considerar experiència homosexual aquest contacte amb la Júlia. Suposo que ella tenia només ganes de divertir-se i excitar als altres dos. El meu portuguès, que semblava el propietari de la casa em va conduir cap una habitació on hi havia un llit d´aigua, i em masturbava frenèticament fins arribar a una cadena multiorgàsmica. De fons sentiem els gemecs de la Júlia, però per sort no van venir a juntar-se a nosaltres. No m´acabava de venir de gust estar tots barrejats. El portuguès i jo ens vam adormir extasiats. Em va despertar passada una estona la Júlia. Em va ordenar que em vestís que venia un taxi de camí per portar-nos al nostre hotel. De tornada en el taxi em va preguntar què tal. Ella em va dir que podia haver estat millorable. Jo li vaig dir que bé. Va riure, i em va dir que no em preocupés, que no pensava atacar-me sexualment, que era part del joc, tot i que era molt bonica. El meu germà té bon gust, ho sé. Clar que ell també sap donar plaer. Em va fer l´ullet. Estava massa cansada per preguntar-li si s´havia enrotllat algun cop amb el seu germà. I pel matí em va despertar per anar a un museu abans d´anar a l´aeroport. Els diumenges era gratuït, i com la Fundació Gulhenkian era al costat de l´hotel. Una noia curiosa la Júlia. De fet uns germans curiosos, ella i en Martí. Crec que si li explico tot al Roger l´escandalitzo
