Acaba de marxar en Martí de casa meva. Ni ha volgut dinar. Aquesta família sempre van amb presses, cadascú en el seu estil, però tenen una altra manera de fer. La Júlia, la seva germana ja m´ho va demostrar en el viatge a Lisboa. Em cau bé la noia, però en la seva obsessió per assolir la perfecció, crec que es perden moltes coses bones de la vida. No vull dir que sigui millor ser el desastre que jo sóc, però tanta organització i perfecció espanten. En Martí potser té més obsessió per la feina, però la Júlia vol ser perfecta en tot. Té una bona feina en una multinacional segons em va dir, un càrrec. Es una noia molt activa,va al gimnàs sovint, però també un dia va en bicicleta amb uns amics, i juga al paddle. Llegeix molts llibres. Em va explicar que ella va anar un dia al Forum cap a quarts de set de la tarda, per no trobar calor, i que planificant bé els horaris, i corrent per tot el recinte, ella i un amic a les dotze ja ho tenien vist. I després hi ha gent que es passa un dia i no veu res. Jo, com no hi he anat. Doncs la Júlia és la perfecció. Ahir que em va convidar a casa seva per veure les fotos, va fer un sopar d´aquells que impressionen, tot de delicatessen, que li deurien costar les seves hores de cuina. Una noia impressionant. Quan érem a Lisboa, va maleir al seu germà mil vegades, en veure que en el pack teníem el tercer i quart dia unes visites i menjars inclosos amb un grup. Ella que sempre anava pel seu compte, em deia, i que ara a un país al costat de casa el seu germà la fes anar formant part d´un ramat turístic darrera un guia- Va trucar al Martí feta una fúria, i això va ser abans de veure la gent del grup. Realment erem les babies de la colla. Ells venien en autocar de fer un circuit per Portugal des d´Oporto. La majoria eren matrimonis tirant als seixanta. Tampoc havíem de suportar-los gaire estona. I fins i tot l´últim dia, en trobar uns quants d´ells en el mateix restaurant sopant, vam seure amb ells. Després la Júlia i jo ja vam fer la nostra. Ella volia anar a fer coneixences amb portuguesos. Ella em va preguntar quin tipus de relació teníem el seu germà i jo, i li vaig dir la veritat, que era sexe, i potser una mica d´amistat. Ella va riure sense escadalitzar-se en absolut. Llavors aquesta nit anem a tastar els homes del país. Es una noia curiosa la Júlia, tot el contrari de mi, segura, atrevida, organitzada,sense por a res, tampoc és repelent perquè és molt sociable i agradable, i segons m´explicava té forces amics. Em va dir que de moment parella no buscava, no volia que li organitzessin la vida, tot i que tenia un amant especial. També em va comentar el dia de tornada, que va ser un dia de confidències a l´aeroport, que ara se li acostava l´edat de trobar un pare per un fill. El que no sabia era si quedar-se amb el pare o tenir-lo sola. El seu germà, el Martí, també és molt independent, i crec que hi ha molts trets en els que es semblen. Ahir va arribar ja sopat. Crec que la Júlia li va demanar que ens deixés una estona soles. Més tard va venir un amic de la Júlia, i tot i estar còmodament xerrant, van insistir en anar a ballar. Al final em vaig beure una copeta, trencant la meva promesa de fa uns dies, i també m´he passat la nit amb el Martí, tot i haver dit que no mantindria relacions amb segons quina mena d´homes. Però ell va insistir, i el meu cos m´ho demanava, i tampoc hem fet cap mal a ningú. El que no entenc com després d´aquesta deliciosa nit de sexe, en Martí es lleva com activat per un ressort, es posa a la dutxa i en cinc minuts ha marxat fora casa meva. Sort que no és igual de ràpid en tot, o malament aniríem.
Haig d´anar a arreglar-me que es fa tard.I primer hauria de dinar una miqueta. M´ha trucat el Roger per anar al teatre, i com ara feia tant que no el veia, he pensat que no hi ha més remei. Pensava que potser vindria divendres a veure el ballet del Liceu amb els Davids i amb mi, però tenia la nena. Anem al Romea crec que m´ha dit. Ja m´està bé. Així deixiré de pensar en el Martí i sa germana.
