Avui ha estat un dia insípid. No em trobo gaire bé. No hi ha manera d´acabar amb aquest refredat. La tos m´ataca per la nit, i em llevo amb el coll tot irritat. Es horrible. Avui tenia un filet de veu. Ara no la tinc gaire millor, però he decidit no parlar, i no sortir. Ni he agafat el telèfon. M´ha agafat pànic. I si em quedava afònica del tot per sempre? I si no puc tornar a cantar més? Ara començo amb el Do 3, i al pujar arribo justa al do 4, i es trenca la veu. Es horrorós! Do, re, mi , fa , sol, la , si, do i no puc seguir. No ho he provat massa per no forçar, però m´he posat de mal humor. I en Roger vinga a trucar. Li he escrit un sms que estava malaltona. I després en Martí. També ha trucat. I ha escrit que necessitava quedar amb mi, que es moria sense mi, i no sé quantes tonteries.Què exagerat! Més bé estaria calent, penso jo, i jo amb aquesta veu no em sento gens bé. M´ha donat per posar-me cançons de musicals i pensar que mai més podria tornar-les a cantar. Sempre em surt la vena dramàtica. Ara m´he convençut que segur que amb pocs dies recupero la veu
