Crec que m´he enamorat del Bernat. El que no estic segura és si ell s´ha enamorat de mi, sembla interessat en mi, perquè ens hem passat des de divendres nit enganxats. L´únic error meu potser va ser beure massa ahir nit, perquè si hagués estat serena, potser ell hagués fet alguna cosa. Clar que ell també té tants projectes al cap, que jo ja no hi tinc capiguda. Estic quasi segura que li agrado, però tampoc acaba de llençar-se. Tímid no sembla, però clar potser en temes amorosos ho és. També podria ser un noi amb algun desengany amorós i que ara vol estar lliure una temporadeta. Va dir alguna cosa de la seva ex, però en veure la meva cara d´interés, ràpidament va canviar de tema. No sé què passarà, però això dóna alicient a la meva vida. M´ha agradat estar en aquestes festes majors, i xerrar amb els seus amics, i també amb altra gent desconeguda. Fent cua a un lavabo, vaig conéixer una parelleta ben simpàtica de La Coruña. Ell portava una setmana a Barcelona. Ella acabava d´arribar aquell mateix dia. M´explicava que venia de les festes de La Coruña. Han vingut a estudiar. Ella em deia però que tenia una miqueta de ?morriña?. També vaig parlar amb un noi de Lisboa. Quina gràcia quan li vaig dir que havia estat aquest estiu allà. Un tipus mig penjat que buscava desesperadament paper, va resultar ser un poeta en el seu temps lliure, em va dir un bar on acostumava a anar, el problema és que no hi ha manera de recordar el nom. El Bernat tampoc ho recorda. Em va comentar que estava molt interessat en el budisme, i que el 25 i 26 de setembre anava a Dènia, per València a fer un retiro. Ens va animar als que l´escoltavem a anar-hi, va dir que canviaria la nostre manera de veure la vida
Avui als focs a la platja, en Bernat em deia. A què ho has passat bé Ninotchka? Aquí la gent troba vells coneguts, però també pots fer nous amics, o simplement parlar per parlar.
La propera setmana, es veu que faran els focs de la Mercè a la platja de Poblenou, amb motiu del final del Forum. Clar que en Bernat m´ha dit que no puc deixar d´anar a la Fira del Vi i del Cava.
En Bernat també m´està animant a tornar a treballar en el món teatral. O diu que agafi els trastos i me´n vagi cap a Londres. Em busqui feina de qualsevol cosa, i aprofiti per apuntar-me a algun curs. Es preocupa pel meu futur, vol que tingui inquietuts. Però si li agrado, per què m´envia tan lluny? Igualment, jo no sóc com ell. Però segons ell jo ho tinc més fàcil que ningú, perquè no em lliga res. I diu que si tinc l´ingrés assegurat d´un lloguer, i a part que podria llogar el meu pis, tampoc hauria de patir si vaig a correr món. Ell vol marxar un any a Sudamerica, segurament a Equador a fer voluntariat. Té moltes idees al cap. M´explicava d´una amiga seva que era funcionària, i va començar a sortir amb un noi argentí que es dedicava a fer joies i vendre-les pels carrers. Ella es va demanar una excedència, i va passar dos anys corrent món. Diu que ja me la presentarà. Compraven materials, feien les joies i venien, venien fins treure el necessari per uns dies, i així anar fent, avui aquí, demà allà. Diu que la seva amiga va passar dos anys molt feliços. Ara ha trencat amb l´argentí, perquè ella ja havia tingut prou de rodar, tot i que ara la monotonia barcelonina l´agobiava. Gent curiosa hi ha.
Estic rebentada. El que em sap greu és que dissabte nit vaig acabar parlant de l´Igor al Bernat, i potser això el va fer tirar enrera. No controlo el que bec, i després faig desastres. A sobre vaig acabar parlant, i segur que en Bernat es pensa que encara estimo l´Igor, i és veritat no ho tinc superat del tot. Ell em va dir que per què no intentava buscar-lo. Però no sabria per on començar, i bé, Ninotchka detectiu. No sé si fa per mi. Podria llogar-ne un. Deu ser car això? I si em diu que ha tornat cap a l´Est. Què faig? Vaig a buscar-lo allà? Si va marxar sense dir ni piu alguna raó tindria. I a part, segurament amb el temps, jo estic idealitzant la meva relació amb l´Igor. Hauria d´intentar mirar endavant. Però no sé on agafar-me. Qui sap si té raó en Bernat i hauria de variar d´aires. També podria anar a Brussel.les amb en Quim. Però ell ja té allà la seva vida montada. Tot és ben complicat. I jo no sé cap a on tirar. El que si haig de fer es apartar-me una mica del vodka, perquè em domina. Anar a un psiquiatre no em ve gaire de gust després del meu fracàs amb el Quintanilla, però clar, si no puc sola, potser hauria d´ingressar en un centre. Jo crec que no estic tan malament, però diuen que de vegades un mateix no se´n adona. Però em fa por. De moment avui només he begut un parell de cervesetes després dels focs. Això no és res oi? Aniré a dormir. Masses emocions seguides. Almenys tinc la sensació que he estat vivint la vida aquests dies
