Segueixo refredada, però potser una mica millor. Ara el meu ull està en crisis, sembla que tingui llàgrimes grogues, és curiós plorar en groc, com si fos un personatge de ciència ficció. Espero que les gotes facin ràpid el seu efecte. Pel matí, m´he llevat d´hora pel poc que he dormit, he comprovat que tenia línea de telèfon, he fet animadament taixi per estar més vital i forta, però he acabat de nou al llit. M´ha despertat la trucada de la Miriam, la germana del Quim, deia que ja estava bé, que no li deia res, i que avui dinàvem juntes. Es veu que ella a l´escola fan de moment jornada intensiva. Li he dit que amb el refredat i la conjuntivitis feia una pinta horripilant per sortir al carrer, però ella semblava disposada a no renunciar a veure´m. Doncs vinc a casa teva m´ha dit. Alguna coseta senzilla per dinar em prepararàs oi? No tenia ganes de cuinar, i finalment he baixat a un xinès al costat de casa, a la Miriam li encanta el menjar xinès. He escollit quatre plats a l´atzar,uns rotllets primavera, pa xinès i sobretot, he demanat palillos. Portava les ulleres de sol posades, i amb aquesta pinta era a la barra esperant els plats amb una coca-cola light al davant, doncs el xinet ha insistit en convidar-me. El xinet rentava plats i ha començat a donar-me conversa. Ha acabat dient-me que estava molt mal pagat per les hores que feien, que quasi no tenien dies lliures, i que ell volia muntar el seu propi negoci. Li he preguntat quan havia arribat a Barcelona, i m´ha dit que feia cinc anys. Tenia tota la família aquí. Volia fer-li més preguntes, però un altre xinès m´ha portat una bossa de plàstic amb la comanda. El xinet de la barra que tindria uns 25 anys m´ha picat l´ullet mentre m´obria la porta. M´ha dit que si tingués algun dia lliure em convidaria a sopar. He somrigut. Com es podia fixar en mi amb el meu nas vermell i aquesta veu pastosa que tinc? Ell semblava bufó, clar que amb ulleres de sol, tampoc és fàcil dir-ho,almenys era simpàtic. He tingut temptacions de donar-li la meva adreça, però per sort he tingut cap, i només li he dit que ja tornaria a passar.
La Miriam ha estat encantada amb el dinar xinès. Jo no tenia gaire gana, i ara tinc la nevera amb les restes del menjar xinès. Hauré de menjar tallarines tres delícies i pollastre amb salsa agredolça uns quants dies. La Miriam podria haver-me robat una mica de menjar xinès enlloc del bolígraf que tenia al costat del telèfon. Segueix amb aquest petit vici, realment hauria de parlar amb en Quim sobre això, em sap greu perquè és bona noia, i ara que se la veu tan feliç. Diu que fa una bona temporada que no visita al psiquiatre. Millor, el record d´en Robert Quintanilla no m´ és agradable, i com ella és capaç de comentar amb ell la meva vida. Clar que ara té masses emocions a dins. M´ ha portat les fotos d ´Eurodisney i ha estat xerrant i xerrant sense parar. Quan representava que jo havia de parlar-li sobre els dies a Castella amb en Quim, m´ha dit que el seu germà ja li havia explicat tot, i sense deixar-me seguir , m´ha preguntat si no m´havia fixat en res nou. I l´he mirada, la veia com sempre, i llavors m´ha posat la mà als morros. Un anell de brillantets destacava al seu dit. Es de promesa, Ninotchka estimada. Em caso. No és fantàstic? Li he dit que sí. Era molt feliç em deia, perquè sabia que aquest seria un casament per sempre, no com el primer, que havia trobat un bon noi, i que seria molt millor pare pels seus fills que el dropo del seu ex. I que aquest cop res de casament civil, que es pensaven casar per l´esglèsia, al juny per cert, i que jo cantaria l´Ave Maria, i que seria fantàstic. I que podia ser la dama d´honor, així tots els solters del convit em pretendrien. Jo entre els atacs de tos, li he dit que cantar d´acord, però que això de la dama d´honor era massa americà. No vull anar vestida amb llaços i tuls. M´ha vingut la imatge de les dames d´honor de les pel.lícules americanes i m´h e esgarrifat per moments. La Miriam ha seguit xerrant pels descosits sobre el casament, on anirien a viure, que el futur marit li posaria una nanny pels nens per descarregar als seus pares si ella volia fer el curs de pintura que sempre deia que faria?. Realment havia fet una bona coneixença per internet segons semblava, un noi ben posicionat, però bé, el que m´alegra més és que sembla que l´estima a ella i als nens. Els pares d´ella i en Quim estaran contents després del seu primer desastre matrimonial. A mi m´ha alegrat molt la notícia, però m´ha entrat força mal de cap. L´ha trucada un dels nens al mòbil, i jo he pensat que marxaria, però encara s´ha quedat força estona, perquè llavors volia que li parlés sobre Lisboa, en Martí, la Júlia. M´he pres una pastilla pel mal de cap. Li he explicat més o menys tot, però m´he saltat algun detall sobre l´última nit a Lisboa. Li he dit només que havíem acabat amb dos portuguesos. Ella ha rigut, i ha dit que no em fiés gens d´aquest Martí, i que no em deixés impressionar per la Júlia, ha dit que al món havia d´haver de tot, la Júlia era una executiva agressiva en la feina, ella era una mestra i mare de família, i jo una artista bohèmia. Totes som cultes i interessants, segons ella, cadascuna som una cara de la dona del segle XXI, de la dona amb veu pròpia. La Miriam si comença amb temes que tractin de la dona, és imparable, no és que sigui feminista radical, ni molt menys, ella defensa una dona diferenciada de l´home perquè som diferents, però una dona amb autonomia i llibertat de pensament. La conversa ha derivat cap a la dona en el món de l´Islam i bé, vaig a posar-me més gotes als ulls i intentar descansar
