Avui he tingut notícies d´en Bernat, però no he pogut veure´l. Però almenys sé que no està enfadat perquè jo marxés del cinema. Es veu que li van robar el mòbil aquell mateix dia del cinema, i li va estranyar no veure´m. M´ha dit que ha estat enfeinat i encara no s´havia fet el duplicat de la targeta, però que avui havia trobat a l´amic de l´Esther, i han aconseguit el meu mòbil mitjançant ella. Ell m´ha dit que anava als focs, però clar era difícil quedar. A part, quan m´ha trucat, jo estava a la Fira del Vi i del Cava amb el David Alt. Justament l´he convençut perquè m´acompanyés al Maremagnum amb l´esperança de trobar a en Bernat. Encara ens quedaven alguns tiquets quan m´ha trucat, i bé, hi ha més dies no? Jo almenys ara sé que el tornaré a veure. El David Alt i jo ho hem passat la mar de bé a la Fira. El DAvid Baix no estava massa bé de l´estòmac i ha dit que millor no venia. Nosaltres hem acabat una mica pets, com la majoria de la gent que corria per allà. Tothom feliç amb la seva copeta i la seva tarrineta de formatges o embutits. A part, no sé si perquè era l´últim dia, però en algun lloc ens han convidat i tot. Quan hem acabat de beure era una mica just pels focs. Ho hem intentat, però en el nostre alegre estat no podíem córrer gaire. Hem agafat el metro a Barceloneta per intentar apropar-nos cap a Poblenou. El metro anava a petar, quina xafogor. Hauríem d´haver anat caminant pel passeig marítim, perquè al final hem vist només una part dels focs. Una gent del voltant deia que eren uns focs històrics, i el David A. i jo que teníem el riure fluix. Hem anat cap a casa seva a peu, perquè havia un embús de cotxes i persones increible. El David Baix encara era despert, i ha insisit que havíem de menjar una mica per baixar tot allò, però li hem encomanat el riure. Tonteries, però en aquells moments tot ens semblava graciós. Ho he passat molt bé la veritat. I ara contenta cap al llit.
Per cert, el Llorenç d´ahir ja m´ha escrit per quedar avui. Em lliuro una mica d´en Roger, i apareix un altre
