Avui he fet una tonteria. Havia d´anar al cinema amb el Bernat. Anàvem a veure Mar adentro al cinema Niza, el que està davant la Sagrada Família. Jo encara que ja era fosc, he anat tot passejant des de casa. M´ha agradat veure de prop la Sagrada Famíla il.luminada, realment m´agrada, és maca. M´he quedat una estona mirant-la embadalida com una bleda, pensant en l´agradable nit que m´esperava, estar a soles amb el Bernat al cinema, una bona pel.lícula, m´agafaria de la mà? Aniriem a prendre alguna cosa després? Em diria alguna cosa?. Què romàntic semblava tot, i ha hagut d´aparéixer aquell, el Carles. Ell crec que no m´ ha vist. Jo de lluny he vist la seva figura, estava com esperant a algú. Suposo que a qualsevol de les seves amants. Ha estat veure´l, i girar enrera per amagar-me. No volia veure´l. I llavors he començat a pensar que si només feien aquella pel-lícula al cinema, ens trobaríem a la sala, i no sabia quin paper em faria. I no volia entrar. M´ha començat a tremolar una mà d´u na manera preocupant, no podia aturar-la. He decidit trucar a en Bernat per dir-li d´anar a un altre lloc amb alguna excusa. He trucat, però tenia el mòbil apagat o fora de cobertura. Potser estava al metro. He esperat una mica. He pensat en donar la volta a l´illa, i des del parc, observar amagada la porta, si en Carles no hi era, i apareixia el Bernat, li hagués dit de marxar corrents perquè hi havia algú non-grat a la sala. Però m´ ha fet por entrar en aquell parc, em podia atracar qualsevol, o almenys m´ho semblat. En aquells moments tot em semblava horrible. He tornat a trucar en Bernat i res. Potser no portava el mòbil, o no tenia bateria, com no tenia contestador, li he escrit un sms dient que em truqués, que no podia anar al cinema. M´he quedat a la sortida del metro de Provença ?Marina per si venia en metro. No volia acostar-me al cinema. M´he comprat un paquet de tabac, i m´he dedicat a anar demanant foc a la gent del carrer, i la mà seguia tremolant.I han passat els minuts, i ha arribat l´h ora que començava la pel.lícula. Per molt que he trucat res. Estava i estic feta pols. He pensat en entrar al Pizza Hut i atragantar-me de pizzes, o anar a emborratxar-me al Michael Collins, però he decidit fugir d´allà, per si de cas, encara m´hagués trobat al Carles. La Sagrada Família ja no em portava cap bon presentiment. Sóc una tonta, hauria d´haver passat d´en Carles. Ara encara no sé res del Bernat. Haurà vist la peli sense mi, i quan arribi a casa, si obre el mòbil veurà que no he pogut anar, però ja no crec que em truqui fins demà. M´hauré d´inventar alguna excusa, perquè si li dic la veritat pensarà que estic xalada, que de fet és la veritat. Estic de mala llet per ser com sóc, i per haver-me pres dos vodkes seguits.
