Avui és la Diada. Com feia ma mare he penjat la senyera al balcó contenta. Aquests dies, sortint tant, ho estic passant bé. Aprofitarem la claror que s´acaba de les tardes, els últims dies per gaudir prenent una copeta en una terrassa. M´agrada massa el bon temps, i em deprimeix el fred.
Per avui no tenia plan. Volia trucar al Martí. Aquest noi sempre intenta espaiar les nostres trobades. No sé si ho fa perquè no em pengi d´ell, o ho fa directament perquè té por de caure captivat pels meus encants. Amb l´excusa de la seva feina variable, va fent. Bé total no han passat tants dies des de dijous, el dia que ens va venir a buscar al Condal a mi i a la Júlia. I per cert, la Júlia, em vaig quedar parada. Ella no em va veure, però jo sí. Jo estava al quart pis, i ella al segon pis, just sentada al costat d´un dels marits que vam conèixer a Lisboa. Veig que no perd el temps. Just era el que tenia un alt càrrec també. Començo a pensar que no és tan perfecta com creia. Si la veig ja li diré. A mi m´és igual si va amb un home casat. Bé, em sap greu per la dona, perquè era molt agradable, però ho trobo fort si per aconseguir milloc lloc a la feina va fent llits. Tampoc vull malpensar. Potser no és res de tot això. Justament, la dona d´aquest matrimoni va insistir en fer un sopar trobada per ensenyar-nos les fotos, i va anar demanant telèfons. En tot cas, m´importa poc la vida de la Júlia. Prou complicada és la meva vida. Clar que aquests dies no m´ho sembla tant. Ara vaig a sopar amb l´Esther, la informàtica amb qui havia d´anar a Croàcia. L´avi aquell va morir la setmana passada. En part, com no em vaig enterar millor, em vaig lliurar d´anar al funeral. Doncs l´Esther m´ha trucat per saber com m´anava tot, i al final hem decidit que millor quedar, estalviariem telèfon
