Divendres vaig anar a voltar sola, sense rumb però va començar a ploure i em vaig refugiar a un bar. Una trucada em va salvar. Eren els Davids, em van dir d´anar a sopar a casa seva, i vaig dir que sí. Em deurien veure malament l´altre dia si pensen tant en mi. Com va parar de ploure vam dir que després aniríem per les Festes de la Mercè, però ens vam apalancar a casa seva al final.
Em van treure el tema de com portava que el Roger tornés a anar amb la Mònica, i els vaig dir que em semblava fantàstic si ell estava content. I és que a mi, el que em preocupa és en Bernat que segueix amb el mòbil apagat. Avui he trucat a l´Esther per si sabia alguna cosa. Però ella no el coneixia directament. M´ha dit però que trucaria al seu amic de Poblenou per si en sabia alguna cosa. Però res. L´amic li va dir que no el veia des del cap de setmana, però que no creia que li hagués passat res, perquè sino ho sabria, però que investigaria. Tot molt estrany. L´Esther m´ha vist preocupada i m´ha dit d´anat amb ella i el seu novio a una festa d´un noi suís. Es veu que el noi aquest porta poc temps vivint a Barcelona i vol conèixer gent, així que li encantaria tenir una convidada més. L´Esther no coneixia al noi, però treballa amb el seu novio. Com no tenia res més a fer, per estar a casa esperant una trucada d´en Bernat, m´he animat a anar cap allà. A part el suís viu a Poblenou. Tenia l´esperança de creuar-me amb en Bernat, tot i que no ha estat el cas. He anat a menjar un entrepà amb l´Esther, el novio i un altre company de la feina d´ells, en Llorenç. Treballen en uns laboratoris farmaceutics tots plegats. En Llorenç es veu que està en un grup excursionista, i m´ha començat a parlar de l´important que era per ell poder marxar a la muntanya el cap de setmana i desconectar. En Llorenç és un noi senzill i agradable, i potser està interessat en mi, però crec que som dos mons diferents. L´Esther m´ha preguntat anant cap a la festa què em semblava, però ja li he dit que era un noi agradable i prou. No sé per què la gent amb parella té la mania que tothom estarà millor en parella. Jo no dic que rebutgi la idea, però tal com em va tot, crec que millor estar sola.
La casa del suís era un cinquè pis amb boniques vistes al mar de lluny. Un pis tranquil, amb veïns silenciosos perquè la tàpia que havia a la vorera del davant, des del cinquè he vist que era la tàpia del cementiri de Poblenou. Era fosc, però es podien divisar alguns nínxols. Jo crec que no podria viure en aquell pis. A la festa hi havia gent variada. Tots coneixien poc al suís. Amics d´amics molts, així que tampoc m´he sentit desplaçada. Hi havia música i la gent xerrava i bevia. El suís era un noi molt molt educat. M´ha començat a explicar les remodelacions que volia fer al pis, davant les mirades d´en Llorens i d´una noia, que primer m´ ha semblat que era la parella del suís, però després he vist que no, perquè ell se la treia de sobre. Era una noia que va estar estudiant un any a Suïssa, i com potser era la que feia més temps que el coneixia, es sentia la més important. A mi tampoc m´agradava el suís, massa educat i seriós. Ara que quan l´Esther ha dit que jo era actriu i que cantava, tothom s´ha emocionant i m´han fet cantar. Jo no ho trobava adequat, però han parat la música i m´he vist obligada a cantar. He cantat el Memory, m´ha vingut al cap, i tot i no tenir acompanyament musical els ha encantat. A partir d´aquell moment he estat el centre de la festa, tot i que una noia s´ha posat pesada perquè anéssim a ballar a The Club. Hi havia un noi que volia anar amb ella, però ella volia fer anar a tothom. Finalment han marxat tots dos. L´Esther i el novio també volien marxar passada una estona, però cap a casa, també era tardet. Jo no sabia què fer, però he decidit marxar amb ells, i clar, llavors en Llorens també ha volgut marxar, i els altres m´han col.locat al seu cotxe. En Llorens anava a per totes. Ha insistit en anar a fer l´última copa, i jo no volia beure més. Li he dit que no em trobava massa bé. M´ha acompanyat a casa, i vinga a parlar en el seu cotxe parat davant la meva porta. Parlava ell, allargava els temes, i llavors ha començat a dir-me que em trobava encantadora, i que havia ferit el seu cor. Jo he somrigut. No sabia què fer. M´ha caigut bé, però ja està. Ell m´ha dit si no deia res jo. I li he dit que de moment no podia dir el mateix. M´ha demanat perdó, i jo he decidit que era el moment de baixar d´aquell cotxe. Ell m´ha aturat. M´ha dit si em podia trucar algun dia, si li podia donar el meu mòbil. I li he acabat donant. Si no tinc prous problemes, un altre apa. I en Bernat desaparegut, com l´Igor. Clar que la diferència és que entre en Bernat i jo no ha passat res. Dec ser màgica, perquè faig desaparèixer als homes, bé no tots, només els que realment m´agraden
