Ahir, va ser posar-me al llit, i un atac de tos terrible em va perseguir hores i hores, no havia manera de dormir. Sembla que pateixi d´insomni. Estava farta donant voltes al llit. Vaig seure al sofà una estona però tampoc hi havia manera d´agafar la son, tot i que vaig parar de tosir. Em notava la gola ardent, i si bevia aigua freda, notava tota la irritació dins el meu coll. Em vaig anar posant nerviosa i nerviosa. Per un moment vaig pensar en beure una mica de vodka a veure si calmava aquella ardor, i m´agafava la son, però vaig decidir que encara tindria efectes contraproduents. Què feia? Era de nit, volia dormir, però no hi havia manera. Vaig beure llet calenta tot i que diuen que fa més mocs. Intentava no pensar en res, però el meu cap marxava cap al casament de la Miriam, m´imaginava que acabaria anant del braç del Quim, clar que si venia en Jean, res, estaria amb els dos. També el cap volava cap el casament on em vaig enrotllar per primera vegada amb el Carles, recordava aquell despertar a la casa de camp, estava tan maco. I clar, amb tants pensaments, qui dormia. Doncs ningú, i a sobre aquella tos rabiosa. I després em va venir al cap de nou l´Igor, i els últims i terribles esdeveniments a aquella escola russa. Ja sé que l´Igor no era rus, però aquesta història m´ha fet posar els pèls de punta. Quin terrible desenllaç. Ens queixem de la vida, però hi ha gent que ho té molt pitjor. Jo només tinc un refredat. I avui molta menys tos, l´ull aparentment bé, tot i que tenia un mal de cap terrible. Aquesta tarda he baixat a la farmàcia, m´he comprat unes pastilles valerianes. Avui si no dormo, em prenc un parell de pastilletes. Són inofensives segons el farmaceutic.
Demà espero estar millor. Vaig al teatre amb la Júlia. Anem al Condal. En Martí ha aconseguit unes entrades-invitacions d´aquestes de tres euros. Ell es veu que està massa enfeinat, però potser es passa quan acabi.
Ara és setembre, un mes on la gent es planteja fer canvis a la seva vida. Passa igual que amb Cap d´Any. La gent es fa propòsits, es matriculen a cursets, i bé, potser seria hora que fes jo alguna cosa. La meva economia va una mica malament, i això que a la sortida a Castella vaig ser quasi convidada pel Quim, i això no està bé. Cada vegada sóc més un paràsit sense motivacions a la vida. Podria buscar feina, però no sé ben bé de què. El món artístic està malament, he perdut contactes, i no em sento plena d´energia com fa uns anys. Una feina convencional no sé si seria capaç de fer-la. No sé. I fer unes oposicions d´alguna cosa i tenir una plaça de per vida. Clar que oposicions de què? De mosso d´esquadre per exemple no. O podria fer alguna cosa ben diferent, anar a una ONG i marxar ben lluny. En alguna cosa podria col.laborar suposo. I de fet, quan vas a aquests païssos, acabes aprenent molt més del que tu puguis donar. No estaria malament anar a Africa, o millor Sudamèrica, que sabria l´idioma. Massa temps per pensar. Crec que m´agafa la son, espero adormir-me aviat
