# Avui he passat la nit a casa la Filomena. No està malalta no, la que no està bé sóc jo. O millor dit, la que està malalta és la meva casa. No se senten sorolls estranys, ni s´obren els llums sols, ni ploren les parets... Però ahir a la cuina, va aparèixer un petit escarabat. I estava viu. Quina angúnia! Com poden estar vives aquestes bèsties amb el fred que fa? Clar que potser pel fred, va voler buscar l´escalfor de la meva llar. Tot i que realment no és un lloc ben calentó, perquè calefacció no tinc, i poso l´estufa el just. Prefereixo anar abrigada. Així que no trobo explicació a la seva presència.
Era el vespre. Venia de casa la Filomena. Obro el llum de la cuina. I no podia creure´m el que veia. Vaig xisclar. Vaig tancar els ulls i els vaig reobrir. Encara hi era, no eren imaginacions meves. Quin fàstic! I havia de matar-lo, no deixar-lo escapar. No podia demanar ajuda a ningú. Vaig agafar l´insecticida per matar-los. En ruixar-lo, ell intentava colar-se sota els armaris de la cuina. Sembla que per allà no passa res, però va entrar i va sortir de nou quedant-se potes amunt. Movia les potetes, potser demanava pietat, però a casa meva no hi ha espai pels dos. Ja passen prou homes per casa meva, com perquè ara vagin passant escarabats , jaja. El que vaig pensar que sí podia fer-li el favor de matar-lo ràpid. I de passada, m´assegurava que no fugiria. Però com? Agafant un paper de cuina i esclafant-lo? Ecsss. No m´ho vaig pensar i el vaig trepitjar. Un cop, dos cops, tres cops. I després vaig agafar les restes i cap el vàter. Vaig tirar la cadena tres cops com a comiat. Després vaig escombrar i fregar la cuina. Vaig posar taps a totes les piques. Vaig tornar a tirar mataescarabats , primer per la cuina, després el bany i després per tota la casa que quasi m´intoxico. No podia obrir les finestres, havia de mantenir-se aquell ambient tòxic per si els familiars de l´escarabat sortien a buscar-lo. Em marejava de l´olor i a part em feia por veure aparèixer a més, així que vaig anar cap a casa la Filomena, i al final em vaig quedar a dormir.
Aquest matí per sort no hi havia cap més. Ara estic obsessionada tota l´estona mirant cap a terre. Suposo que això no té sentit. Vull creure que era un escarabat perdut. El problema és saber d´on ha vingut. I el problema és si ha deixat descendència dins casa meva. Res, intentaré no agobiar-me, seguiré tapant clavegueres, ruixant d´insecticida tot quan marxi de casa (ahir era situació d´emergència), i quasi que resaré per no veure´n més, perquè tot i no ser massa gran, no els suporto. Els odio. Em fan por i fàstic. I a part, quina cara farien el meu alumne o l´Adrià si veuen un altre per la casa? Pensarien que sóc una bruta? Jo, una dona neta i pulida, que tinc el meu pis ben lluent. Aisss. Confio que la meva experiència nocturna no es torni a repetir
