# No entenc la relació que tinc amb l´Adrià. Clar que ell tampoc . I jo no sé si ha estat el fred que ens ha unit, o que en el fons ens necessitem. Ni que sigui per costum.
Dijous va portar-me al teatre Apolo a veure El otro lado de la cama. Cap meravella musical, però ens vam distreure. Després vam anar a dormir a casa seva. I divendres tarda, ben d´hora es va presentar a casa meva. I fins aquest matí junts. Tot i que ahir vam tenir dia social. Ahir, vam estar amb en Pep i l´Esther. Feia un fred que pelava, però aprofitant uns descomptes de l´Estrella, vam anar a Portaventura. De bojos, no? Doncs no érem els únics. Quan vam aparcar i vam baixar del cotxe feia un aire tan gelat que vaig pensar que no sobreviuríem, però ens vam armar de valor i vam entrar al parc. Hi havia força gent. Molts eren seguidors de l´Espanyol. Alguna cosa celebrarien perquè portaven gorres i bufandes de l´equip. Jo com de futbol poc entenc...
Un cop a dins van haver-hi moments de menys fred, perquè sortia una mica el sol, o no donava tant l´aire. Però vaig agrair poder dinar tancada a la Cantina, igual que s´agraien atraccions tancades com El temple del foc o Space Odisey ( o com es digui aquella del dofí). Allà ja era Nadal. Decoracions nadalenques, tendes amb objectes varis de Nadal, i espectacles adaptats a Nadal. Fins i tot els mariachis cantaven nadales.
Ara que en Pep i jo vam fer la xuleria de pujar per la tarda al tutuki splash (o com s´ escrigui. No sé on baix deixar el planell per mirar-ho). No hi havia ni cua. A mi em feia gràcia pujar, tot i que sabia que el resultat seria la Ninotchka mullada jaja. Però sense por vam pujar. Per sort jo portava una jaqueta una mica impermeable. Només seure vam notar la humitat d´aigua al cul. I vam començar a avançar. Hi havia pujada alguna gent amb l´impermeable de Portaventura i uns jovenets esbojarrats. Quatre gats. I apa, aiguaaaaaaaa. La sensació de baixar com una muntanya russa però amb un final ben esquitxat d´aigua és genial. Després vaig anar a secar-me una mica al bany per no agafar fred, i llestos. I no semblo refredada. L´Adrià sí que tenia el nas tapat, i aquesta nit respirava amb dificultat i a estones roncava. Em sabia greu donar-li cops perquè parés pensant que ell avui havia de treballar. I jo semblo resistir la mullada i un possible contagi de l´Adrià, que dormint tan enganxats...
Al vespre vam acabar rendits perquè tot el dia fent voltes... Vam marxar quan passava una mica de les vuit, després dels focs artificials finals, però semblava que fos molt més tard. Hi havia una mica de retenció per sortir d´allà. L´autopista de tornada era fosca, i l´Adrià i jo al darrera vam acabar dormits. No vam ser gaire educats, però jo no podia amb l´ànima. Van posar la calefacció, i després del fred del dia, s´estava tan a gust.
I ara a veure què passa avui amb l´Adrià. Donarà senyals de vida? Potser el correcte seria trucar-lo per saber com va el seu refredat. Jo no em preocupo. Improvisació i aventura. I aniré passant la setmana, i ja es veurà. Viure i no preocupar-se, no capficar-se. Es nota que avui fa sol
