# M´agradaria que els caps de setmana fossin eterns, i poder estar sempre, dia i nit amb l´Adrià. Tot i que potser llavors no tot seria tan perfecte. I reconec que a mi en el fons hi ha paraules que em fan por. Com per exemple : eternitat o infinit. Buff. No sé si parlar d´elles perquè sempre se´m posen els pèls de punta. Si m´imagino viure eternament reencarnant-me o al Paradís, això de no saber quan acaba una cosa, fa por no? Clar que si ets molt feliç i estàs a gust, no vols que arribi el final, no vols que s´acabi. Així que suposo que estar eternament amb l´Adrià m´agradaria. Sempre i quan tingui bons dies jeje. Ara ja començo posant condicions. Però deixem l´eternitat Divendres va portar-me al Liceu, al concert de la Jane Eaglen. Va estar una autèntica sorpresa. No em va semblar una actuació molt brillant, i al pobre Adrià en algun moment se li tancaven els ulls, va cansat pobret. Jo reconec que eren peces que requereixen gran tessitura, i que a veure qui canta un Wagner... Però bé, el cas és que hem tingut un cap de setmana actiu. No em puc queixar. Ahir vam anar cap a la Costa Brava. No vam trucar al Tom ni l´Andy perquè vam agafar cotxe sense saber cap a on anàvem. Quin dia tan maco! El sol resplendent al cel que ens escalfava sense xafogors, i les platges per passejar-hi nosaltres sols. Un paisatge idíl.lic si no fos pel mal que li van fer les últimes pluges i riuades. Vam passejar per la platja del Cavall Bernat de Platja d´Aro. I després vam anar cap a Sant Antoni de Calonge. En cotxe vam anar veient com havia quedat tot. Després vam aparcar per passejar . Tot i veure brutícia arrossegada en algunes cales, a ell i a mi ens relaxava. Seure en una roca, la mirada perduda cap a la immensitat del mar, i al fons l´horitzó perdut. El sol bronzejant els nostres rostres, i la remor de les onades. Notar la seva mà junt la meva, l´escalfor de les nostres energies fonent-se una en l´altra. No sentir-me sola. Uns llavis que et fan un petó dolç d´amor...Vaig sentir-me plena de vida. Els dos vam somriure, i com nens vam fer apostes a veure qui llençava més lluny pedres. Després en va vaig intentar fer saltar les pedres dins l´aigua. L´Adrià és un expert. Jo vaig deixar-ho per falta de paciència. Tot és pràctica em deia ell. Vam pujar cap a L´Estartit. un cop dinats. Al carrer principal les tendes eren tancades, potser obrien més tard. I llavors ens va donar per anar cap a Girona que eren fires, però aparcar semblava missió impossible. Es veia molt ambient, però vam deixar-ho córrer. I vam acabar al Centre Comercial de Salt. Ahir obrien totes les tendes. I allà també estava molt ple de gent. Semblava mentida que amb la gent que es veia a les fires encara en quedés pel Centre Comercial. Acabar el dia en un centre comercial atapeït després d´haver estat a platges solitàries era curiós, però en la varietat està el gust, tot i que no vam aguantar massa allà i vam fer via cap a Barcelona. L´Adrià avui treballava, torna la rutina i una nova setmana.
