# Fent un estudi del que he fet els darrers dies, potser sí que estic una mica acabada. Però mirat des d´una altra perspectiva tampoc tant. El cas és que avui em sento millor Divendres em sentia sola a casa. La solitud m? asfixiava, i llavors vaig trucar als Davids per sortir. El David A. estava cansat, així que vam anar a sopar. Ens va donar per beure, i així vaig acabar, en un taxi i cap a casa seva. Dissabte em vaig llevar tard i a casa seva. No volia donar-los més la llauna. Potser no els molestava, però més val ser prudent i no abusar de la confiança, així que un altre cop cap a casa, i de nou sola. L´Adrià sense dir res perquè estaria jugant al pitch and putt ditxós aquest. I a part que havia de recordar que ja no teníem cap compromís. Ais. A qui podia trucar, a l´Ester? Vaig fer-ho, però estava amb el Pep, clar. La Miriam amb els nens, però em va oferir d´anar a casa seva, o si volia diumenge anar amb tota la família a veure Chicken little. Vaig dir-li que ja m´ho pensaria. El Martí era a Madrid. Realment em sentia una estúpida intentant buscar companyies i que ningú em busqués a mi.I vaig entrar al xat. Hi havia un noi prou agradable, amb qui després d´una conversa escrita de dues hores, vaig acceptar la seva proposta d´anar a prendre alguna cosa. Vam sopar, vam fer la copa, i vaig donar-li el que volia. Em sentia sola i desgraciada. Igualment ell no va quedar-se a dormir a casa meva, però quan va marxar era prou tard i la son no va deixar-me pensar. No crec que ens tornem a veure, o potser sí, jo no penso trucar-lo, però els homes són tan estranys. Si m´hagués mostrat molt interessada en ell segur que no em trucaria, però com li vaig fer el cas just. Bé, no importa ell. Diumenge vaig llevar-me tard, i vaig decidir anar al cinema amb la Miriam i els nens. Em vaig sentir tieta per un dia. I a la nit un cop a casa, em vaig sentir infermera. La pobra Filomena, ais. Té una grip intestinal o alguna cosa així des de diumenge, per sort avui ja està millor, però m´ha fet dormir a casa seva aquestes dos nits. Li ha agafat com una obsessió que potser no sobreviu aquesta. El metge va dir que no tenia importància, que era un virus corrent, però la Filomena no ha volgut que la deixés. Estava molt angoixada, així que he estat per casa seva. Avui li he donat bastanta conversa perquè ja estava millor, però ahir estava d´estaquirot mentre ella dormia o era pel bany. Pobreta! De fet jo l´anava vigilant, però també vaig fer algun sudoku, que cada cop em fan més gràcia, llegir una mica... Ara torno cap allà, suposo que haurà sobreviscut aquesta estona jeje. M´imagino que avui podré dormir a casa meva De l´Adrià no en sé res. Ell no truca, doncs jo tampoc. I l´alumne finalment vindrà demà. Suposo que ve a fer classe. Jo faré com si res hagués passat, però... Bé ja veurem
