I ja tornem a estar al cap de setmana. Quina sort que sigui divendres! Què dura és la vida de la dona treballadora jeje! Clar que a partir d'aquests instants torno a ser la Ninotchka cultural. Ara vaig cap al Liceu a veure un concert. I el passat cap de setmana també va ser cultural, però pictòricament parlant, ja que el sindicalista i jo vam anar al museu Picasso. Crec que no hi anava des dels 17-18 anys jeje. Clar que com està a la vora, saps que sempre estàs a temps d'anar-hi. Es com el Parc Gúell. Quan temps fa que no hi vaig? Doncs ara tampoc ho recordo. I mira que m'agraden aquells dracs. I haig de llegir al diari que uns gamberros se'l carreguen. La gent és tan incívica. Ja no respecten res. I ara m'indignaria per moltes més coses. Obres a la tele i et fan emprenyar amb una programació tan dolenta. Una programació que tothom critica, però té gran audiència. Els programes viuen de les misèries de la gent. Però ja seguiré empipada en un altre moment. Ara vaig a relaxar-me. A part, estic una mica preocupada per la meva veu. Estic afònica. El cas és que no estic refredada. Només és la veu. I això no m'agrada gaire. Però a veure si es passa. Ara a gaudir dels italians a París