Sento el clic clic de les gotes de pluja, i cada gota em va estrenyent el cor, i el sento cada cop petit, més petit. Sembla que em costi respirar, i l´ardor d´una barreja de vodka i xocolata em recrema dins del pit.
Fa unes hores pensava i tot ho veia negre. El desig de fugir m´ha portat a una major desesperació.
Si penso en la meva vida, la veig com un desastre de difícils possibilitats de canvi. Què faig d´important a la vida? Em sento millor per fer aquest bloc i ventilar la meva vida personal i de la gent que m´envolta? Té sentit seguir escrivint? O millor dit, té sentit seguir penjant d´internet tot el que em passa? Molta gent ho fa, però amb quines intencions ho fem?
Ara em sento fatal per tot i per res. Em sento malament perquè en Roger porta des del dia de Reis trucant-me cada dia. Vol que vagi amb ell, i puc dir que fins i tot em temptava la idea, però deixant de banda sentiments, pensant amb el cap, no és convenient, i per distreure´m vaig passar el cap de setmana amb l´Adrià, que sembla ser que ara voldria una cosa més seriosa. I que segur que si accepto, llavors se sentirà lligat. I... millor no pensar, millor dormir.
La Filomena torna demà. Una pro Roger.
En Tom i l´Andy són neutrals jeje.(Ara veig que escriure m´està animant. Potser ja li he trobat algun sentit, almenys per a mí mateixa) Doncs, al final em van raptar cap a Palamós la Nit de Reis. Plovia, però va parar per la cavalcada, i allà hi érem tots tres. Es veu que primer arriben al port, però no érem a temps
Buf, estic més animada mentalment, però el meu estòmac va a pitjor. Sóc una... (ara no m´autoinsultaré, però m´ho mereixeria)
