Estic enyorada d´en Bernat. Què tonta, però penso en ell dia i nit. No sé si és gaire normal, però això és malaltís i tot. Avui l´he trucat però no tenia el mòbil desconnectat. Tenia ganes de sentir la seva veu, però tampoc em vull fer la pesada.
Pel matí m´he posat al piano, cosa que feia temps que no feia. He cantat també una mica, per sort aquest últim refredat no ha durat gaire
Per distreure´m, tot i no anar molt bé de diners, he anat a comprar-me roba interior. Una distracció cara, però que anima molt. Només m´he comprat un conjuntet molt bufó granate, però me´n hauria quedat tres o quatre, m´ha costat decidir-me. Crec que també serà del gust d´en Bernat.
He mirat roba, però com encara fa calor. Qui es compra roba pel fred? El dolent és que vindrà el fred de cop i volta, i apa abriga´t. I clar amb aquesta estranya tardor és normal. Porto unes quantes ratlles sense parlar d´en Bernat. Ja hi torno.
Es que crec que el que sento per ell és molt més que per l´Igor. Cap relació és comparable, però, l´Igor va marxar i ara el destí amb compensa amb aquest meravellós regal. Sóc una noia molt afortunada. No em puc queixar.
