He estat convidada al sopar de dissabte, menys mal, després de fer de conillet d´índies era el mínim, encara que no conegui a la de l´aniversari. Potser no hi pinto gaire, però jo sóc sociable i m´adapto a tot. A part, en Bernat m´ha dit que podria cantar-li alguna cançoneta de les meves, que segur que li agradaria a la noia. Doncs si volen cantaré.
M´ha visitat el Roger, no sé què li agafa ara per venir-me a veure. Sembla que ve de manera amistosa de moment, i que tot li funciona de meravella amb la Mònica. Ha vingut per dir-me que anés demà al Liceu amb la Mònica. Diu que vol que siguem amigues perquè ell em té molt apreci, i no sé què més. La Mònica m´espera demà a la porta amb els carnets d´abonats de dos coneguts que no poden anar-hi. Són abonaments dels baratets, però bé, millor això que res. A mi em fa una miqueta de pal anar amb la Mònica, però així no pensaré tant en el sopar exòtic de dissabte. No vull pensar-hi gaire, perquè total serà ple de gent, i sent a casa del Bernat, doncs no podem marxar abans ni res, perquè ell no pot marxar clar. I si sóc l´última, sempre estarà per allà el seu encantador company de pis, o sigui que impossible imaginar cap moment d´intimitat. Així que aniré demà a veure Boris Goudonov al Liceu, i en Roger content, i jo també.
