Estic una mica bleda, i només tinc al cap una paraula, BERNAT. Això no pot ser bo, o sí, però em fa por està idiotitzada per un noi, però és la veritat, i ho reconec. M´he enamorat. A part és tan carinyós. Em passaria hores parlant d´ell. En Quim que m´ha trucat m´ha dit que vigilés. Home, no s´ha de ser pessimista. També m´ha felicitat, però suposo que li deu fer una miqueta de por veure´m tan feliç, però és que em sento una altra, estic en el núvol de l´amor. A part, en Bernat ahir va tenir un detallet ben bonic. Va convidar-me al teatre. Suposo que com el Roger va dir-li que jo l´obligaria a anar al teatre, ell em va voler demostrar que ell m´hi acompanyaria encantat. Així que va entrar a la web d´atrapalo, i va veure que feien un musical. De fet jo ja l´ havia vist. No li vaig voler dir per no trencar l´encant, i a part, no em va importar tornar a anar al Llantiol a veure ?L´apassionant carrera artística de Marta Gelabert?. A ell també li va agradar perquè com el guió és dinàmic i ocurrent. A mi l´únic que em va fer una mica de por, era recordar que allà va ser on vaig conéixer al psiquiatre Robert Quintanilla, però vaig pensar que m´era igual. Si el veia, jo agafaria encara més fort a en Bernat. No m´importa el passat. Ara sóc feliç, i ningú m´ho espatllarà, ningú. Em passo el dia cantant. De fet avui se m´han enganxat algunes melodies de la Gelabert jajaja. Mentre feien l´obra, observava a en Bernat de tant en quant. El veia somrient, i tan guapo, i estava amb mi. Era fantàstic. L´art i l´amor units amb mi aquella nit. Només hagués faltat poder pujar a l´escenari. Crec que ho acabaré fent. Després del musical, ja eren les 10 i poc, així que vam menjar arròs basmati a una terrasseta de la Rambla del Raval i vam anar cap a casa meva. Quan faig l´amor amb ell és diferent a sempre, puc sentir la seva estima mentre recorre el meu cos, i em sento unida a ell com mai m´havia sentit a ningú. I part, em fa gaudir com una boja, crec que mai havia arribat al cel tants cops. Estem descubrint els racons amagats dels nostres cossos, i bé, que estic als límits de felicitat física i emocional. M´he llevat per preparar-li un cafetó mentre es dutxava, tot i que després he tornat al llit, el nostre niu d´amor buid. Després he anat a explicar-li tot a la meva veïna la Filomena. Tot, tots els detalls tampoc, necessitava parlar amb algú. Estava radiant segons ella. En Bernat m´ha trucat al vespre. Ja havíem quedat que avui no ens veuríem. I com el trobo a faltar, però tampoc és plan de cansar-se, i tal com tenim les hormones, de moment crec que no som capaços d´estar junts sense acabar llençant-nos a la bogeria del plaer.
El que ha trucat avui de nou és el Llorenç que vaig conéixer a casa el suís. Era per recomanar-me l´excursió del proper diumenge. Està molt bé, però jo no tinc cara de ser noia de muntanya, tot i que de tant en quant m´agradi passejar per la natura. El cas és que he estat una mica dolenta. Ara dic això de la muntanya, perquè sé que aquest noi no té més excuses per trucar-me. I he pensat que el millor era deixar les coses clares. Li he dit que estava començant una relació, i que aquest noi de moment no tenia temps per anar a la muntanya, però que algun dia ens apuntaríem tots dos. Ho he dit tot delicadament, però suposo que deixarà de trucar.
També he trucat a l´Esther per explicar-li. Sóc una bocamolla explicant-ho a tothom, quan just acabem de començar, però em sento tan feliç que ho haig de dir, i així vinga a gastar telèfon
