Després d´estar tan acompanyada aquests dies, amb el Quim tota l´estona amb mi, ara em sento soleta. En Quim va arribar divendres tan maco com sempre. Estava content que aquí fes tan bon temps. Ara que ha marxat canvia el temps, perquè diuen que demà baixaran les temperatures sis graus.
Divendres vam estar xerrant en Quim i jo fins les tantes. Vam anar a sopar fora i va caure una ampolla de vi per variar. Vam prendre una copeta (jo vodka per variar), i després vam anar a casa, on vam seguir parlant i parlant ? Jo volia saber amb detall com li anava amb en Jean, i la feina, i tot plegat. I com no vam parlar d´en Bernat, i una mica també del Roger i del Martí. En Quim deia que definitivament en Roger i en Martí no em convenien, el primer perquè a mi no m´agradava, estava vist, i en Martí perquè va massa a la seva. Sobre en Bernat va dir que ja parlaríem un cop l ´hagués conegut. En Quim dissabte havia d´anar a sopar amb els pares, la Miriam, el futur cunyat i tota la parentela. Va dir si volia anar-hi, però jo esperava al Bernat a dinar. I un cop dinats, com sabíem que en Quim estaria dormint a casa meva, vam aprofitar per descarregar una mica les passions. La veritat és que en Bernat em posa a cent, i em trastoca a la mínima. A mi em va anar bé, perquè estava molt nerviosa de presentar el Bernat al Quim. Esperava que es portessin bé. Vam anar a buscar en Quim a casa els pares. La Miriam també va baixar. Volia conèixer en Bernat clar. Li vaig dir que s´animés a venir a sopar amb nosaltres. Va dir que no sabia, i al final va dir que li donéssim uns minuts. Total que va deixar als seus pares de cangur, i va venir amb el seu flamant proper marit. Ells dos van agafar el seu cotxe, però en Quim va venir amb nosaltres. Al principi, en el cotxe només parlava jo. Deia tonteries. Per sort, un cop al restaurant el gel es va trencar. Semblava que en Quim i en Bernat es queien prou bé. Jo, vaig passar estones escoltant detalls sobre el casament que em donaven la Miriam i l´altre. Intentava fer veure que seguia la conversa, i escoltar als altres dos, però era impossible. Un cop sopats, la Miriam va dir que ells marxaven. Mentre marxavem, mirant la taula vaig veure que faltava una copa. La Miriam segueix com sempre emportant-se alguna cosa a casa. Vaig ser tan tonta de comentar-li a en Bernat a cau d´orella. I dic tan tonta, perquè ell no va tenir millor idea que dir al sortir del restaurant. ´ apa, que vosaltres us muntareu ràpid el piset robant pels restaurants´ La Miriam es va fer la boja, i en Bernat insistint. I el novio clar, no tenia ni idea de què anava. I en Bernat, dient-li que obrís el bolso. La Miriam va riure i va dir que havia estat una criaturada. I el seu novio la va renyar, i volia que tornés la copa. Jo vaig dir que era millor no fer res. Que no valia la pena. Hagués escanyat al Bernat per ser tan indiscret. En Quim feia cara de circunstàncies. No sé si acabaria en baralla entre ells dos. Encara no he parlat amb la Miriam. El cas és que en Quim, en Bernat i jo vam anar a prendre alguna coseta. Vam riure la veritat, ho vam passar bé tots tres. Un cop a casa vam seure una mica al sofà, i després doncs cadascú cap al seu llit. En Quim cap a l´habitació de convidats, i en Bernat cap al meu llit. Ens vam abraçar i vam quedar adormits ràpidament. A mi em feia cosa que en Quim ens sentís. Tot i que en Bernat em va despertar a mitja nit. Em va despertar a petons, podia notar el seu membre dur i encès oprimint els meus ronyons. Jo no volia fer sorolls sospitosos, era difícil no fer escàndol, però no vaig poder aturar els meus llavis a unir-se amb els seus, em deixava tocar per en Bernat, les meves cuixes es van obrir esperant les seves carícies, notava la calidesa del desig entre elles, i encara m´excitava més no poder emetre sons de plaer. Volia més i més, i en Bernat em feia tremolar amb aquestes mans que té, aquests llavis , aquesta llengua joganera, volia sentir la seva força dins meu, tot i que no volia despertar en Quim, però ja no ens podíem separar. Intentava ofegar els meus gemecs amb els braços d´en Bernat. El cas és que espero que no sentís res. Ens vam llevar tard. Vaig sentir en Quim per la cuina. No podia esperar en preguntar-li com li havia caigut en Bernat. Em va fer signes que ja parlaríem després. En Quim es va posar a la cuina a preparar pasta a la carbonara per dinar. Jo vaig fer cafè i es va despertar en Bernat. Vam passar tots per la dutxa. Mentre es dutxava en Bernat, en Quim em va dir que li havia caigut bé, però que ja parlaríem. Llavors va riure, i em va preguntar si ens havíem portat bé durant la nit. Jo em moria de vergonya. I em va dir que tranquila, que havia dormit com un sac. Vam dinar, i en Bernat va dir que marxava, que així ens deixava solets unes hores. I ràpid vaig interrogar en Quim. Ell em va dir que li havia caigut molt bé, però el que no li queia bé d´ell, era que pugués aprofitar-se de mi, perquè em veia a mi enamorada i càndida, i creia que a ell li agradava, però no el veia igual que jo. Em va dir, nena tu estàs coladeta, i no ho dissimules. L´has de fer patir una miqueta més per tenir-lo als teus peus, que sàpiga que tu vals molt més Ninona, i que ha de merèixer estar amb tu
I bé, en Quim i jo aprofitant el bon temps vam anar a passejar una mica. Vam anar a parar a la Rambla del Raval. I havia tot de paradetes, molt ambient, i al final tauletes baixes per prendre té i pastes àrabs d´aquelles que tan atipen, tan dolces però que són delicioses. Vaig reconèixer per allà unes noies del musical del Llantiol, de la Marta Gelabert. Vaig estar temptada de saludar-les, i al final ho vaig fer. Les vaig felicitar. Van estar poca estona perquè deien que feien tard. I com els vaig dir que havia anat varies vegades, perquè jo també havia fet musicals, em van dir que si volia tornar estava convidada, que no pagaria sempre. Jo vaig dir que així poc els sortirien els números, i van riure. Una noia em va donar uns vales de 50% pels meus amics. En Quim i jo ens vam mirar. Ell ja havia vist l´obra amb mi fa mesos, i volíem anar a dormir d´hora perquè ell marxava avui d´hora cap l´aeroport. Però ens va saber greu, i vam decidir anar a les 21 h al Llantiol. Vam riure molt una altra vegada. Es una pena que hi hagués poqueta gent. Hauré d´animar a anar- hi a la Filomena i les seves amigues. Jo no conec gaire gent per dir-li d´anar. Ja els vaig fer una bona crítica a la web d´atrapalo. M´agradaria fer alguna cosa per algú. Es una pena que els medis de comunicació només es preocupin de grans muntatges com Mar i cel, que clar que Dagoll Dagom té un nom, i diuen que està genial, però hauria d´haver-hi un lloc per gent que també s´ho curren, i tenen talent. Però és dura la vida de l´artista diuen. Jo per Mar i cel tinc sort de tenir entrada gràcies a en Roger, perquè es veu que ja estan quasi esgotades pel Nacional. Si no ens barallem en aquest temps, tenim entrades pel dia 1 de gener, amb la resaca del Cap d´Any. També té cada idea aquest. Ais, amb els pensaments teatrals m´oblido de tot l´altre, fins i tot oblido les meves preocupacions amb en Bernat, que em fa feliç però em fa patir a l´hora. El seu sms d´avui deia ´En Quim és genial. Ja t´ha dit què pensa ell de mi?´
