Ahir vaig veure Mar adentro. Vaig anar amb en Martí. Em va trucar, i vaig quedar amb ell confiant que no passaria res. Ell és el primer que em va dir quan em va trucar. VAm anar a la Maquinista. Era difícil trobar entrades per les 22.35, així que vam anar a sopar i a la golfa. Realment la pel.lícula està molt bé, el que no es pot anar a veure a La maquinista segons quina peli, perquè són cinemes que estan bé per les superpantalles, seients còmodes, però sempre hi ha el garrulo comentarista de torn, que a sobre improvisa converses i tot. Això em rebenta. Que la mirin en DVD a casa. Però bé, va estar bé, i molt emotiva. El que discutíem al final amb en Martí, era si era explicar una història, o volien donar algun missatge més, ho dic per l´última escena. Bé, millor no segueixo per si al´gú no l´ha vista. Ara el que em preocupa és en Bernat. Preocupar no és potser la paraula, perquè segur que dorm. Té el mòbil apagat. Jo tenia ganes de veure´l, però crec que no serà possible. Ell demà no té pont. Té un treball poc artístic relacionat amb dents, amb pròtesis per ser més concret. Crec que hauré de fer un pensament aquesta tarda. TOt i que comença a rajar-me el nas. Tornaré a estar refredada?
