Dir-te adéu, amor és com morir una mica. Dir-te adéu, per mí amor, és maleir una mica el destí ferotge, que no pot aturar el temps del rellotge quan te´n has d´anar.
Si ets amb mi, tot té una llum de primavera, puc sentir el dolç perfum, que em duu a la nit primera, per això és tan sinistre! Al final quan cal canviar de registre, cada cop que em dius adéu.
No són meves aquestes lletres, ni tan sols la traducció. Ev'ry Time We Say Goodbye és una cançó de Cole Porter del musical Seven lively arts, que per cert no he vist, tot i que té uns quants anys. No em puc treure del cap aquesta cançó. Deu ser com em sento.Penso que en Bernat qualsevol dia no voldrà quedar més amb mi, o no es presentarà o no sé. M´estic tornant paranoica potser, però no és normal. Vull dir que és com una relació a mitges. No sé si m´explico. Que si passés del tot em costaria acceptar-ho, però això que em doni una de freda i una de calenta Volia trucar-lo, quedar i parlar, preguntar-li com definiria la nostra relació, o si realment li agrado. Però al final m´he contingut. No l´he trucat. Només li acabo d´escriure un carinyós sms que no em contesta. Clar que potser ja dorm. Però el proper dia penso parlar clar. I a veure si paro de cantar la cançoneta, perquè m´agrada molt però no potser que hagi estat la meva única companyia durant el dia d´avui. A part, m´he passat com una hora cantant-la davant el mirall, i anava fent diferents cares, buscant expressions. Això és de sonada total. No m´atreveixo ni explicar-li al Quim, o m´envia de nou al psiquiatre. Avui he parlat una mica amb ell, o sigui que no ha estat la cançó l´única companyia del dia. Em surt la vena artística de l´exageració de vegades. En Quim insisteix que vagi a Brussel.les, però no sé? Sembla que no vulgui fer plans per por a perdre´m la companyia d´en Bernat. També m´ha dit que estaria molt bé fer una escapadeta a Londres més de cara a Nadal, i poder veure uns quants musicals, que al desembre estrenen Mary Poppins jeje. I poder veure la ciutat amb totes les llumetes. Jo li he dit que em moriria de fred, però no seria mala idea. El Quim no sap si el Jean voldria venir. M´ha dit que anem tots dos sols, però que si vull, li comenti a en Bernat i anem tots quatre. O els tres, que trii jo. Es un encant en Quim. No crec que ningú m´hagi estimat tant com ell. Bé a part dels que ja no estan en aquest món. Millor no segueixo per aquí o acabaré fatal. I de nou la cançó. No hi ha manera. Ostres, és curiós perquè imaginava aquesta cançó per a alguna parella que porten molt temps junts i s´acaba l´amor. Però en Bernat i jo no portem res de temps, i ja estem així.
Del Roger no en sé res. Deu estar enrabiat, pobre. No sé si avui tocava o estarà amb la Mònica. Potser hauria de trucar-lo enlloc de pensar tant en mi. Però potser hauré de seguir els consells de la gent i prohibir-li dir la paraula pizza o menjar-ne plegats, que sempre ens fan acabar malament. El proper dia menjar japonès. Ara fins i tot somric. Està bé animar-me sola, no? I prou de dir Adéu
