Em sento una mica patètica esperant missatges d´en Bernat. El d´avui era carinyós, suposo que preparant el terreny per demà. Es horrible pensar així de la persona que t´agrada, ains. I a sobre els Davids fent-me de cangur i distraient-me. Espero que a partir de demà canviin les coses, però no, demà serà meravellós i després més dies d´espera i agonia. Potser ara que encara és d´hora és el moment de trencar i acabar, perquè potser no té cap mala intenció, però a mi em fa patir molt tot això. Serà culpa meva? No crec que hi hagi culpables, suposo que tenim perspectives diferents. VAig a sopar amb els Davids de nou
