Acaba de marxar en Bernat de casa meva, i ja el trobo a faltar. Em sento sola de nou. Ell em deia que no fes cara trista, però és inevitable perquè ara no sé quan el tornaré a veure. I total, vivim tots dos a Barcelona, però hi ha entre nosaltres una altra mena de distància. I jo, esperant desesperada. No sé si em compensa haver passat aquestes hores al seu costat, amb l´espera propera. DE fet vam trobar-nos dissabte a dinar, i ara ja ha marxat. Ell té festa demà però va a una castanyada. Em podria dir si vull anar-hi, però no m´ho ha dit. VAig a dormir per descansar una mica, estic cansada, i després m´arreglaré i aniré a la castanyada dels Davids. El que passa que crec que vindrà el Roger amb la Mònica, i em fa una mica de pal, però no vull quedar-me sola a casa o em deprimiré. Vaig a dormir
