El divendres va ser un dia ple de sorpreses. Em va trucar la Mònica, la novia d´en Roger, cap a les cinc dient-me que es trobava fatal.Li havia sentat malament el dinar. Deia que passés per casa seva a recollir els carnets, i si volia dir-li a algú de venir amb mi. I jo, vaig tenir una idea perfecte. Es deia Bernat. Vaig trucar-lo corrents, però no m´agafava el mòbil.Li vaig escriure un sms dient si volia anar al Liceu, que necessitava confirmació urgent. I per sort, després de mitja hora de nervis, em va dir que arribava just, però que ens veiem a les 20.15 a la porta. Va ser una pena que arribés tan tard perquè en Bernat no havia anat al Liceu mai; i justament l´òpera de divendres la feien tota seguida perquè durava 2 hores i vint. Així que el vaig fer pujar per les escales, veure el Saló dels Miralls de passada i cap el nostre lloc del quart pis. No es veia tot bé, però a mi em va agradar molt poder sentir aquella òpera que no coneixia. Va començar ja amb un número del cor preciós. Jo m´anava mirant en Bernat, i semblava que també estava disfrutant. No era una òpera convencional, perquè no hi havia cap primma donna, ni tampoc típiques històries d´amor. La trama era més bé política, i a part van optar per una posada d´escena simbòlica. Però deixant de banda l´òpera, el pitjor va ser després, bé només inmediatament després. En acabar i encendre el mòbil, tenia un sms del Bernat, on deia ?les meves nenes boniques. Veniu-me a esperar a la sortida d´artistes? O sigui que la Mònica no havia pogut avisar-lo que es trobava malament. Jo tampoc tenia res a amagar amb en Bernat, no erem més que amics. Però com sé com és en Roger, li vaig enviar un sms dient que ja anàvem, però que la Mònica estava malalta, i havia vingut un amic. Vam anar cap a baix. En Roger va mirar a en Bernat una mica amb cara de pomes agres, però va intentar somriure en donar-li la mà. Vam parlar una mica de l´òpera, i en Roger ens va proposar anar a sopar. Jo li vaig dir si no anava a veure la Mònica, però va dir-me que no, que millor deixar-la reposar. Jo pensava estar a soles amb en Bernat, i la presència d´en Roger em molestava, però no podíem escapar. Tampoc podia adevrtir a en Bernat sobre en Roger, així que vam acabar a una pizzeria de plaça Urquinaona tots tres. La conversa era intrascendent fins que en Roger va començar a fer tercer grau a en Bernat, per enterar-se una mica de la seva vida. En Roger va començar després a preguntar on ens havíem conegut, si a en Bernat li agradava el teatre, i ell va dir que més que res no tenia costum d´anar-hi. I llavors en Roger va dir que la Ninotchka l´obligaria a anar-hi. I reia. I de sobte va començar a explicar-li quan ens havíem conegut feia anys de jovenets, i que ens havíem retrobat feia un temps, i havíem estat sortint. I jo intentant canviar el tema. En Bernat es va adonar de tot plegat, i volia ajudar-me, però no podíem ser violents. I en Roger com aquell que no vol va dir que jo era una noia massa inquieta i bonica per estar amb cap home. Això em va semblar ja massa. Em deia puta a la cara. I em vaig aixecar, i li vaig dir que no pensava suportar més tonteries. Que m´estava incomodant davant algú que no coneixia només perquè estava gelós. En Bernat flipava. Li vaig dir que no volia perdre la seva amistat, però que nosaltres marxàvem. I em vaig donar jo el gust de tornar-li el que em va fer un dia. Vaig treure quaranta euros, els vaig deixar a la taula, vaig agafar a en Bernat de la mà, i vam marxar. La veritat, em vaig sentir molt millor, tot i que no sabia què pensaria en Bernat de mi. Ell l´ únic que va dir era que sort que quasi havia acabat la pizza. I va començar a riure, i jo també. Després vaig dir que sentia tot plegat. I ell va dir que no passava res. I no em va preguntar res sobre en Roger. Jo li vaig dir que no tenia superat el nostre. I en Bernat em va dir que no calien explicacions, i em va acariciar els cabells un moment. Jo no sabia si era una carícia de consol, o amb alguna raó més, però un calfred em va recorrer el cos, i les meves hormones es van disparar. L´hagués besat llavors mateix. Ens vam mirar als ulls. Ell els tenia grans, però jo no sabia llegir-los. En canvi, crec que ell deuria cap el desig que desprenien els meus. I va sonar el meu mòbil. Era en Roger. Vaig decidir no agafar-lo. Vaig dir a en Bernat d´anar a prendre alguna coseta a un lloc tranquil. Vam prendre una copeta. Parlàvem, i jo cada moment sentia més necessitat de tirar-me sobre seu, però no sabia què en pensava ell. No m´acabava de sentir segura. Ens van fer fora del bar, i com érem més o menys a prop de casa meva, en Bernat em va dir que m´acompanyava caminant. A l´hora d´acomiadar-nos, la meva boca es va escapar cap a la seva, i ell no es va apartar, i va unir la seva llengua a la meva mentre m´abraçava fortament. Vaig notar que el seu desig era com el meu, i vam pujar cap el meu pis. Va dir que tenia una sala molt bonica, però no estàvem per ensenyar pisos, i ens vam deixar caure al sofà, i del sofà vam passar al llit. En Bernat és un amant inigualable, unes mans que es fonien al meu cos, uns llavis que feien sospirar tots els porus de la pell, i jo l´acariciava, xuclava el seu coll, el seu tors?Va ser indescriptible, tot i ser la primera vegada que ens uníem. Molt carinyós, molt varonil. En resum que em va encantar. Em va fer sentir com mai. Ens vam adormir fins que a les 11 h del matí, tot i haver dormit poquet, ens va despertar la trucada del mòbil del company de pis d´en Bernat. Ostres, el sopar, haig de marxar! Haig de preparar moltes coses. Jo vaig dir que aniria a ajudar-los, però va dir que no, que era el seu problema, que jo vindria de convidada. Es va dutxar ràpidament, i mentres es vestia van trucar a la porta. Era en Roger. Quin tio més pesat! Venia a disculpar-se. Jo no el volia deixar passar per la porta. Li vaig dir que estava acompanyada, i em va dir que llavors ja vindria més tard. Però en Bernat, que també és poc llest va venir al rebedor preparat per marxar. Quines presses! Tots tres allà, quina situació. En Roger va dir-li a en Bernat que ho sentia, que era un perdedor, però que ens desitjava el millor. I en Bernat va i diu, que no passava res, però que tenia pressa, i se´n va anar. L´hagués matat llavors. Això va ser l´excusa ideal perquè en Roger entrés a casa. A mi no m´agradava estar barallada amb en Roger, però uns dies sense parlar-nos tampoc era cap drama. En Roger va començar a preguntar-me sobre en Bernat, i li vaig dir que si seguia així, el feia fora. Ja no em tallo. Ell va canviar el seu discurs, i em va dir que per fer les paus em convidava a una mariscada. Jo li vaig dir que no calia, però finalment em vaig veure obligada, i com suposo que estava bleda després de la nit amb en Bernat?. Mentre ell mirava la tele em vaig dutxar i arreglar una mica. I vam anar a dinar.
El que ara em preocupa és l´actitud d´en Bernat. Avui hem de quedar, però no m´ha trucat encara. Ahir al sopar, davant de tothom, semblava com si no hagués passat res entre nosaltres. Es sopar va estar divertit, i el menjar estava molt bo la veritat. La noia molt emocionada amb la sorpresa. I ho vaig veure clar, el company de pis d´en Bernat estava boig per ella. La gent molt agradable. El problema és que jo volia tornar a estar soleta amb en Bernat. Ja eren les tantes, i vaig anar al lavabo. En Bernat em va seguir, i es va colar amb mi. Amb besar d´aquella manera que a mi em posa. I em va dir, que millor quedar diumenge, i així descansaria una miqueta perquè estava rebentat de preparar-ho tot, i també una miqueta per culpa teva, i em va picar l´ullet. I això és tot el que em va dir una mica interessant. Conclusió: No vol que la gent s´enteri de res. I suposo que tampoc el seu company de pis. Però bé, tampoc és dolent no? El cas és que li agrado. A mi m´agrada també molt i molt
