Ahir vaig estar per Poblenou, al barri del meu amor, on el vaig conèixer. Tot i que ell no hi era. Però feien el festival d´Arts escèniques de la tardor, i amb els Davids vam anar a dos espectacles que feien al Centre Moral del barri. Es una mostra gratuïta de teatre més bé alternatiu, i pots veure diferents obres a varis locals del barri i de dia fan alguns pel carrer. Els dos espectacles que vam veure eren d´un sol actor, tipus clown/monòleg. Jo no hi vaig acabar d´entrar, però potser perquè tenia el cap a una altra banda per variar. Després feien una festa al CEntre Cívic que no estava gaire animada la veritat.
I aquesta tarda ja tenia el Bernat a casa. Cap a les quatre ha trucat, i ràpid ha vingut. M´ha parlat una mica del casament, però després m´ha donat la sensació que venia a mi per desfogar el seu sexe i prou. Potser ha estat només perquè en el fons estava una mica picada perquè no ha volgut veure´m durant alguns dies, tot i que ell ha dit que no havia pogut que era diferent. Quan estàvem abraçats al llit tenia ganes de fer-li moltes preguntes,però no he estat capaç. M´angoixava perdre´l. Cap a les onze ha marxat. M´ha dit que preferia anar a dormir a casa seva perquè no portava roba per demà. I ha marxat. I jo no sé per què m´ha agafat la plorera, he pensat que s´estava cansant de mi, i no parava d´olorar el seu coixí i abraçar-me a ell com si així no pugués perdre´l. M´he adormit una mica, i m´ha despertat la trucada del Roger. Volia saber si havia sopat. I això que eren més de les dotze. Aquest també fa uns horaris. Li he dit que no tenia gana, i ell com si res s´ha presentat amb una pizza a casa. M´ha dit que tenia ganes de veure´m i que com m´havia trobat tan estranya al telèfon. Hem menjat la pizza, però ha tornat a treure el tema que em trobava trista, i llavors m´ha agafat per plorar. No podia explicar-li les meves penes a en Roger, seria ser cruel. Li he dit que no podia explicar-li, i llavors s´ha enfadat, que semblava mentida, que no li tenia confiança. Total que ha marxat com emprenyat. Quin dia! Més negra no ha pogut ser. Potser hauria d´haver anat de cap de setmana amb la Rosa. O anar al Tibidabo. I no estar esperant a algú que ve quan li interessa, perquè crec que cada vegada està més clar. Però li donaré una mica de marge. De fet tot està començant. No haig de ser pessimista. Igualment vaig a canviar els llençols, i cap el llit
