Ahir em van trucar els Davids, anaven al Foyer del Liceu. Jo vaig dir que no anava perquè estava congestionada, però de fet era perquè esperava la trucada del Bernat. Al final, va trucar cap a les set. Em va dir que estava fet pols, i que li tocava netejar el pis. Que no m´enfadés, però que ja ens veuriem dimarts. Dimarts? Ell va dir-me que dilluns treballava, i després sortia amb tots els seus cosins per celebrar Santa Pilar, perquè així es deia la seva cosina gran. Es veu que ho feien cada any, però que dimarts quedaríem perquè m´enyorava molt, i tenia moltes ganes d´estar al meu costadet. I clar, es va posar tot tendre, i jo també. Igualment, vaig decidir no quedar-me a casa. Sabia que allò del Foyer acabava cap a les set, així que vaig trucar als Davids al mòbil, i vam passejar per les Rambles i després vam sopar una pizza a una terrassa de la Rambla del Raval. Tot i que jo cada cop estava més carregada de mocs i amb el nas més vermell. El David B. va insistir en que em comprés un spray bèstia que et destapava el nas i et deixava dormir, i això vam fer, comprar el disneumon pernasal, i sembla que m´ha anat bé, perquè avui tinc menys mocs, tot i que comença la tos. He anat a la farmàcia i m´han donat un xarop. Semblo una vella parlant de medicaments, però és que vull estar més o menys sana per veure en Bernat. Primera per no passar-li el refredat, i segon perquè refredada una perd molts encants. El vermell del nas es pot més o menys dissimular amb maquillatge, però a la que et moques ràpid torna a aparéixer. Un espant! Avui he passat el dia per casa, dormint bastant. També he fet la taula de tai-xi i els exercicis d´automassatge per veure si m´activava les defenses. Tant dormir, he tingut un malson. He somiat que estava al Liceu, justament al lavabo, era al quart pis, perquè anava cap el bar, i veia el David A. parlant amb la Mònica, la novia del Roger, jo dissimulava i girava enrera, anava directa cap a la llotja de prosceni, passava la targeta per obrir la porta, i allà, a la saleta aquella amb sillonets i sofàs em trobava en Bernat i el David B. despullats, un sobre l´altre, i jo em quedava paralitzada, i no podia ni cridar, ni moure´m, i ells no em veien, i seguien entregats un a l´altre, i dels meus ulls començaven a lliscar llàgrimes, i cada cop més llàgrimes, i no paraven les meves llàgrimes, però ells seguien, i l´aigua anava pujant de nivell, i jo flotava, però no em podia moure, estava com congelada. Llavors ells en notar l´aigua em veien, i em somreien mentre nedaven agafats, però a mi l´aigua em portava directe cap a la llotja, ells cridaven ´Ninotchka, Ninotchka¨però l´aigua havia fet una cascada, i el meu cos la va seguir fins caure a la platea del Liceu. Les cadires de platea estaven molt a baix, i jo anava caient lentament, i sentia el so de l´aigua acompanyat d´un violí. Mirava cap a dalt i veia el cap del Bernat que em somreia, mirava cap a baix i en Roger tocava amb el violí el Lacrimosa del Rèquiem de Mozart, i jo no podia fer res, no em podia moure mentre anava aproximant-me més i més a la platea. Llavors he despertat amb ulls plens de llàgrimes, però per sort era al meu llit. I no hi havia aigua. Estava al meu llit sola i plorant. Aquest somni m´ha angoixat bastant. No sé si s´ha de buscar algun significat als somnis. Suposo que podria significar la meva inseguretat respecte en Bernat
