Ahir va ser deliciós amb en Bernat. Potser va valer la pena esperar tants dies a veure´l. La primera sorpresa va ser que em va portar al teatre. Es veu que es va prendre seriosament el comentari d´en Roger, i per complaure´m, el meu nen em porta al teatre. Buff, ja em comença a sortir la vena bleda. Porto un dia ben tonteta, als núvols. Doncs el cas és que en Bernat coneix a no sé qui del seu barri que té contactes amb Focus, i va aconseguir unes entrades baratetes per anar al Romea a veure l´obra que dirigeix la Isabel Coixet, ´Charing Cross´ . No desvetllaré el muntatge per si algú vol anar-la a veure, però la història és tan bonica. Va de la relació a distància entre una escriptora americana i un llibreter de Londres, comencen amb comandes de llibres, fins a establir una relació més personal. Es com la versió primitiva de les relacions entre persones de diferents païssos mitjançant el xat. Es meravellós com malgrat la distància la gent es pot apropar tant escrivint-se. També era bonic de la història veure el món d´ella, com realment estima la lectura, com la seva vida gira al voltant de la literatura. Tot em va semblar tan romàntic. Vull dir la idea de la vida d´aquesta noia, envoltada de llibres, escrivint guions, llegint, en el seu món feliç, il.lusionada de viure amb la seva feina, i amb el contacte amb uns llunyans desconeguts de Londres que no acaben sent tan desconeguts. En Bernat no va acabar tan embadalit com jo. Al final movia el cul. Em va dir que li va agradar però que se li havia fet una mica llargueta. Una hora i tres quarts. Al sortir vaig sentir els comentaris d´una noia que deia que estava tan fascinada com jo. Es veu que ella ja va estar encantada en llegir el llibre. El cas és que jo estava ben emocionada, i la presència d´en Bernat al meu costat encara em feia estar més a un altre planeta. Al sortir, no sabíem si prendre alguna cosa o marxar cap a casa. El desig ens cridava, i vam acabar en un no res a casa meva en el nostre món de carícies, paraules tendres, petons, mossegades, jocs de llit, líquids que es vessen. Cada dia m´agrada més fer l´amor amb en Bernat. De fet cada dia m´agrada més ell en conjunt, però quan sóc entre les seves cames, la meva boca omplint-se de la seva, les seves mans em toquen, ja és una sensació indescriptible, és plaer, però no un simple plaer, és una barreja de molts sentiments, i per què no dir-ho, de molt amor també. Estic enamorada d´ell, ho reconec, i no em fa vergonya. Em fa sentir una persona diferent, dóna sentit a la meva vida. I crec que a ell li passa una cosa semblant. Això em sembla, ell ha de sentir tot el que la meva pell transmet, els meus sentiments que brollen dels porus per introduïr-se dins dels seus. I paro perquè potser tot es torna massa ensucrat. Desitjaria que ara mateix fos al meu costat, com la passada nit, és tan bonic dormir al seu costat, i despertar-me a mitja nit i veure la seva carona dormint, i pensar que tinc la sort que sigui amb mi. Ains. Però avui toca descans. I demà juga a futbol. Hauré d´esperar a divendres. Tot i que ell té casament dissabte.
Avui m´ha trucat la Rosa, la dona del Jonh, els del poble. Feia molt que no parlàvem. Evidentment no he trigat gaire en explicar-li que era tan feliç amb en Bernat. Se n´ha alegrat tant, i com ells em van conèixer en aquell mal moment amb en Carles, doncs encara ha estat més contenta. Es more de ganes de veure´l, però com ell té casament, pujaré jo soleta a veure´ls aquest cap de setmana. Tampoc sé si a en Bernat li agradaria venir amb els nens i tot a la muntanya. No sé si li agraden els nens. Hi ha tantes coses que encara no conec sobre ell.
