Ahir tampoc vaig veure al Bernat perquè anaven a prendre algo amb el nuvi, que estava nerviós. I tot em sembla molt bé, perquè tothom ha de fer coses,`però el que em preocupa és que ell no intenti buscar ni un momentet per veure´m perquè en tingui ganes. Prefereix tot l´altre a mi. No sé, podria haver passat encara que fos molt tard per casa meva. A mi no m´hagués importat. O dinar junts, ja que aquesta tarda era el casament. Però no. Es veu que masses coses a l´hora no és capaç de fer. DE fet vam tenir una conversa una mica tensa quan jo li demanava que busqués un moment per veure´ns. A part, sembla que sempre que ens veiem haguem d´acabar al llit, que ja m´agrada, però no fa falta tenir sexe sempre que quedem. Potser és un peix que es mossega la cua, perquè si quedéssim més sovint, seria impossible portar el ritme que portem, però al quedar més de tant en tant, estem que no hi ha qui ens pari.
El cas és que ahir em vaig cabrejar (ja parlo malament i tot), i vaig sortir amb els Davids de marxeta, i vaig acabar borratxa perduda fent noves amistats amb gays guapos. Això és el que diuen ells. Jo no recordo tant. El cas és que he despertat a casa seva, i he dinat una mica, no gaire. Ara he arribat a casa, i he recordat la Rosa i el JOhn. Qualsevol puja a veure´ls. He trucat dient-los que aniré un altre cap de setmana perquè tinc mal d´estòmac. HE mentit una mica, i mira que no m´agrada fer-ho.
Acabo de rebre un sms del Bernat. Diu que m´enyora. Ja no m´ho crec, ho diu per tenir-me contenta`. Però sóc tan bleda que ara ja em sento millor. Diu que es more de ganes de veure´m demà. Potser hauria de dir-li que demà no puc, però la que si es more de ganes de veure´l sóc jo. Què tonta que sóc! VAig a veure què puc fer aquesta nit que no sigui beure
