Van passant les hores, els minuts i els segons. Tic tac el temps va passant.Cada vegada falta menys per anar a veure al meu amor. Espero amb ànsia els seus ensucrats petons, els seus llavis sobre els meus. Ara em poso romàntica, tot i que tampoc serà una tarda romàntica, encara que jo estant amb ell, li puc trobar el romanticisme a tot. Estic ben bleda. Avui si no varien els plans anirem a Ikea o algun altre lloc a mirar uns prestatges per a mi. M´hagués agradat que quan li vaig comentar em digués ? No facis canvis al teu pis, perquè d´aquí poc decorarem un de nou entre els dos? , però no va dir res d´això, però va semblar predisposat de bon grat a acompanyar-me. Hi ha homes que odien tot això. Ell sembla que no, o dissimula ara que portem poc. Per altra banda m´ha trucat la Filomena. Arriba demà. No sé si ha trucat per dir-me això o per recordar-me que el Roger marxa aquesta setmana, i que potser hauria de quedar per acomiadar-me. Segons sembla han anat trucant-se. Tenia oblidat a en Roger. Potser estic massa concentrada en l´Adrià. Clar que el problema és que en Roger marxa una mica per culpa meva, i no sé quin paper em farà. Demà pensaré en aquest tema. Què pràctica sóc, però és que vaig a arreglar-me o faré tard
