# Ahir vam anar a sopar a un restaurant argentí amb l´Ester i en Pep. Va estar bé, tot i que el principal tema de conversa va ser el viatge a Tunísia. Suposo que és normal. El curiós va ser adonar-me que en el meu cap tinc un poti-poti de records de Turquia i Tunísia. Crec que al meu cop tinc els records dels països barrejats, per una banda tota una pila de ciutats europees i a l´altra els països àrabs. Això a grans trets perquè puc associar perfectament la torre Eiffel a Paris o el Big Ben a Londres, però hi ha catedrals que no sabria ben bé on ubicar-les. Queden fotos de record, però de vegades no evoquen res. Ara, si hi surto amb un vestit determinat, si es veu algú al meu costat, em vénen al cap anècdotes i poc a poc em situo. Però el que em va impactar ahir va ser la revelació de l´Ester. Volia trucar-la perquè m´ho expliqués bé, però en hores de feina és perillós. Em va dir que creia que podia estar prenyada. Li vaig preguntar si d´en Pep? I em va dir que de fet havien pres precaucions i per això no hi entenia. I que també les havia pres amb el cambrer de Tunísia. Coi, això era un problema. Però ella creia que volia ser mare, encara que fos sola, i encara que en Pep la deixés per si el nen sortia morito, que total s´acabaven de conèixer. Jo no sabia què dir-li, és una decisió molt delicada, però havíem de tornar amb els homes i no vam poder parlar. Ahir vam anar a dormir a casa de l´Adrià. Era ja la una i pico, i ell em va fer petonets. Somrient em va dir que sentia no arribar a més però que la son el vencia. Així que estem de règim. I a mi no sé què em passa, però em noto bullir la sang. Vaig trigar una mica a adormir-me. Desitjava despertar-lo i notar les seves carícies, els seus petons humids, notar que em penetrava amb vigor... D´aquesta nit no passa. Avui no ens mourem de casa fins que surti fum. I ara per consolar-me potser aniré a la perruqueria.
