# Després del disgust que dimecres em va donar l´Adrià, ahir em va recompensar. I amb la tornada avui del sol i el bon temps em sento un altre cop plena d´ il.lusió, i enamorada del tot. Dimecres vaig sortir tardíssim del dentista. Em va dir que anés a les 18.30, però es veu que es van presentar altres urgències capa les 18 h, i clar, a mi em va agafar dues hores després. Vaig sortir d´un malhumor terrible a les 21 h. Almenys no em va cobrar. Però em va prohibir menjar fins passades dues hores. I jo que havia dinat una amanida a les dues, estava morta de gana. Plovia i plovia. L´Adrià em va dir que descansés i ja ens veuríem al dia següent, que ell tenia mal de cap tota la tarda i que preferia dormir. Jo hagués volgut anar a casa seva, fer-li d´infermera , o simplement dormir al seu costat, i ja està. Anar cap a casa meva em superava. Necessitava esbravar ?me després de la tensió a la sala d´espera. Portava un llibre, però tot i això, no parava de mirar al mòbil per saber l´hora o per si rebia algun sms de l´Adrià o de qui fos. Com l´Adrià m´havia abandonat, perquè així és com ho sentia, vaig picar a la Filomena. Ella em va voler donar de sopar, però com jo no podia menjar, va treure l´ampolla de xupitos de crema catalana que a ella tant li agrada. Vam beure massa. Primer va començar amb el rotllo pro-Roger. Ja li vaig dir que no ho suportaria, així que vam decidir canviar de tema. I va preguntar-me amb quants homes havia mantingut relacions al llarg de la meva vida. Vaig dir-li que no ho sabia. I és que puc dir que he oblidat a molts. Vaig començar a recordar, i em va sortir d´algun calaix perdut del cervell alguna cara que potser si no hi hagués pensat, doncs seguiria oblidada per sempre. El licor de crema catalana em va fer recordar algunes cares i algunes anècdotes. Vam riure. Però ahir al matí, pensant-hi, vaig pensar que s?havia acabat engreixar la llista de records dispersos. Tothom té aventuretes de jove, però volia a partir d´ara només tenir anècdotes sexuals amb l´Adrià? Havia de tenir en compte que se´n fotia de la meva funda mòbil, i no m´esperava amb els braços oberts després de la meva tarda perduda al dentista. Clar que ell tenia mal de cap. De vegades, si m´analitzo, penso que puc resultar ben simple. I a part, segons com bufa el dia, puc canviar d´opinió d´un dia per altre. El cas és que ahir l´Adrià, tot i la pluja em va portar al teatre. Una de la feina li va passar invitacions pel Villarroel. Estrenaven Historia de una vida. Entre el públic alguns actors catalans, de la tele, el crític de La Vanguardia, altres que no conec i nosaltres. Eren dues actrius. Una història maca que parla d´una escriptora famosa i la seva relació amb una jove alumna que comença a escriure i acaba triomfant. Però potser una part que em va tocar, i m´hi vaig fixar, és quan es parlava sobre el que escriuen els escriptors. Moltes novel.les es basen en la realitat, però fins a quin punt pots utilitzar com a material la vida d´una altra persona. Es justificable escriure històries d´altres si en part afecten la teva vida? Encara que es dissimuli tot una mica, i es barregi una mica realitat i ficció, és lícit escriure-ho? I per altra banda, és creïble i realístic escriure sobre el que no coneixes o no has viscut? I jo no és que em consideri escriptora. Fins i tot ja no sóc ni actriu ni cantant ni res relacionat amb el món artístic, almenys de moment. Només m´allibero davant del teclat. Bé, m´estic posant massa filosòfica, i potser tampoc és necessari. El que passa és que amb l´Adrià, acabada l´obra vam anar cap a casa meva, i no vam comentar-la gaire que diguem. Vam dedicar-nos als nostres cossos una estona i vam caure dormits rendits. I avui és divendres. I avui els Davids fan sopar de comiat per en Roger. I hi aniré, i li he dit a l´Adrià que m´acompanyi. No sé si faig bé. La Filomena diu que són ganes de provocar a en Roger. Però si li dic a l´Adrià que no vingui, potser li molesta, tot i que sap que hi haurà més gent al sopar. Però jo li he explicat més o menys la relació que hem tingut en Roger i jo. Jo ho sento per en Roger, però a mi m´interessa estar bé amb l´Adrià. No vull perjudicar al Roger, però menys a l´Adrià. Em sap greu si en Roger marxa a Alemanya per culpa meva, però li anirà bé també professionalment. I jo ara que tinc una mica d´estabilitat, no puc espatllar-la per quedar bé amb la gent. Vull estar bé amb tothom, no distanciar-me, però la meva prioritat principal per viure és l´Adrià. I no hi dono més voltes. Al sopar comiat hi anem tots dos o jo no hi vaig. He decidit.
