# La tardor ha entrat ben entrada. Quin dia tan gris i plujós! I a sobre dilluns. De fet a mi que sigui dilluns m´afecta en el sentit que m´allunya de l´Adrià. Però tampoc estarem enganxadets sempre. I tornant al temps, em pregunto si avui podran fer el piromusical o tampoc. Si s´arreglés el temps potser hi podríem anar, i així viuríem una mica les festes de la Mercè, perquè nosaltres dos ens hem passat la major part del temps vaguejant, dormint, menjant, i sobretot demostrant-nos molt carinyo, o potser passió, o molt sexe. Bé, una mica de tot barrejat, aconseguint deixar els nostres cossos en harmonia. Quines maneres d´expressar-me tinc segons com. Em faig gràcia a mi mateixa. A l´Adrià també el faig riure amb les meves idees o les meves imaginacions. Diu que li encanta poder tenir una artista al seu costat. Quan em diu aquestes coses em fa tan feliç. Ja sé que altres m´han dit moltes coses, però a ell li veig una sinceritat... No sé com explicar-me. Li veig sentiments purs. O potser és que la meva ment va oblidant les històries passades, només vull recordar el meu amor actual, el que em fa feliç. Els altres, alguns van estar bé en alguns moments, però són passat. Són cares del passat, cossos que es van unir al meu per poder gaudir més del present, per poder valorar més el meu Adrià. Aiss, m´agradaria que el sentís tot això que sento jo. De vegades em fa por ser massa carinyosa, afalagar-lo massa... per allò de la cultura popular, que a la gent no li agrada sentir-se amo total de l´altra, perquè si no es confien. Però per què hem d´estar sempre dissimulant? No podem expressar totalment el nostre amor? La vida és complicada. De vegades això d´actuar fa que algunes parelles no acabin d´entendre´s. O que altres ni comencin. Clar que potser això d´amors platònics és més de l´adolescència, i arriba una edat que la gent ja no es calla, i prova, i segons la timidesa d´un , es llença més o menys ràpid. Però potser es llença per aconseguir només sexe, potser per més d´una nit... Però, si s´han de comprometre més, la gent té por. Fins i tot jo en tinc. Clar que més en té l´Adrià, em sembla. Potser afectat per la seva anterior parella. Però si un cop va malament, no significa que hagi de passar el mateix amb una altra persona no? Jo si pensés massa en el meu passat, seria incapaç de portar cap relació. L´Adrià podria ser com qualsevol dels meus antics amants ? nuvis? Esperem que no. Vull tenir esperança. Ara porto temps sense deprimir-me, sense injectar-me vodka i vodka per poder aguantar i seguir endavant. Bec d´una manera mesurada. I l´Adrià té molt a veure en tot això. A part de gent que sempre està al meu costat com en Quim. Tinc ganes de veure´l . Diu que anem a Brussel.les , no sé, ja veurem. Tinc ganes que l´Adrià plegui de treballar. Pot semblar mentida però tot i el frenètic ritme sexual del cap de setmana, ara mateix seguiria sense parar. Potser m´estic tornant sexe-Adrià-addicte, perquè només penso amb ell. Recordo com m´acaricia, i se´m posa la pell de gallina. Suposo que trucar-lo ara no seria gaire bona idea. Però penso en els seus llavis ardents recorrent-me, les seves mans, bufff. No sé que em passa, però voldria seguir provant postures, llocs de la casa... Resignació i cap a la banyera. Total, com puc distreure´m en un dia de pluja?
