L´Ester dorm al meu sofà. Avui no ha anat a treballar. Ha vingut a plorar a casa meva de bon matí. Diu que no para de pensar en el seu petitó que no arribarà a néixer. La veritat és que la pobra ho està passant fatal, però com li posa tant dramatisme fa una certa gràcia i tot. Si ara em sentís no li agradaria el comentari, però és que exagera molt. Diu que potser és d´aquelles noies que no aguanten cap embaràs si no és en repòs. Jo li he fet veure que no tenia motius per pensar-ho perquè no tenia proves que fos embaràs o retard. Però això encara li ha fet més pena, perquè m´ha dit que llavors podria ser estèril. I li he hagut de dir que si segons deia sempre havia pres mesures, com podia dir que era estèril? M´ha contestat que era una insensible, i que quan fos gran i em trobés sola,desitjaria haver tingut fills perquè tinguessin cura de mi. Potser en un altre moment li hagués contestat malament, però no podia tenir-li en compte. I a part, ara que estic amb l´Adrià, qui sap si puc animar-me a ser mare. Passat un temps clar, perquè jo tinc instints maternals, però en el fons em fa molta por. No sé si seria una mare exemplar. La típica mare potser tampoc seria. Però bé, ara això no em preocupa, em preocupa aquesta noia. Ja li he dit a l´Adrià que aniré a casa seva més tard. No li he dit la raó perquè com ell coneix l´Ester, i a part ella està amb el seu amic Pep, millor no embolicar-ho. A l´Ester li he preguntat si li ha comentat alguna cosa al Pep de les seves angoixes. I m´ha dit que segur que ell no l´entendria, perquè és un mascle massa preocupat en les seves coses i en satisfer les seves necessitats bàsiques. I bé, qualsevol cosa que deia me la capgirava, anant als tòpics més extrems. No sé si l´he animat gaire, i potser l´he deixada beure massa Martini de vermout, i massa vi dinant, i per això ha acabat així dormida. Potser hauria de portar-la a algun psicòleg o algun professional que la pogués ajudar millor. Aquesta noia no sé, des de que va deixar el nuvi de sempre, i amb les seves ganes de noves sensacions, i tot... no sé. I el que em va deixar de pam va ser la casa de parts naturals. Clar que hi ha gent que ho fa així, i abans es paria d´aquesta manera, i si el part va bé perfecte, però i si hi ha complicacions? Podria morir la criatura i la mare. A mi em faria por la veritat. El lloc era bonic, vistes a Montserrat, però aquelles habitacions amb saleta i cuina a compartir em recordaven més uns bungalows de muntanya. Ni casa rural perquè tot era petit. I la sala de part era ben curiosa. Hi havia una corda penjant del sostre amb nusos per penjar-se i ajudar-te a dilatar. També hi havia una pilota grossa inflable d´aquestes de l´Ikea que crec que també ajuda a dilatar o relaxar, o ja no ho recordo. L´únic que em va agradar és la banyera rodona on et poses al principi. Però al final, seies en un taburet més baix que els meus genolls. El taburet per dalt era com una tassa de wàter, i a baix hi ha una palangana d´alumini on deu anar a parar el bebè. El pare, té un taburet de fusta de la mateixa alçada per seure darrera i subjectar a l´adolorida mare. Es veu que la cosa està en no aixecar les cames, a part de no posar anestèsia. Ai, no sé, sort que l´Ester no està prenyada, clar que quan s´hi quedi (espero que sigui aviat ja que tant ho desitja) doncs anirà cap allà. Jo ja li vaig a Castellet que per què no anava a l´hospital i demanava que no li posessin l´epidural. Però bé, cadascú ha de parir de la manera que li sembli millor, suposo que està el dret a escollir, i hem de respectar, tolerar, igual que en altres temes que realment són molt personals i les lleis no haurien de tenir la darrera paraula. Vaig a veure què fa aquesta noia. Si segueix així, li hauré de dir que es quedi a dormir amb mi, i res d´Adrià. El que no sé és a quin psiquiatre anar. Sempre és millor anar a un de confiança que mirar les pàgines grogues. I el que conec jo, millor no recordar-lo. Maleït senyor Quintanilla. Pensava que el tenia oblidat i ara acaba de sorgir com un bolet enmig dels meus pensaments. Aiss.
