Què hi ha més depriment que estar sola a casa en un dia de pluja? Estic ben bleda la veritat. No em suporto. L´Adrià m´ha trucat a l?hora de dinar dient-me que tenia una tarda amb varies reunions seguides i que creia que plegaria tard. M´ha dit que segons com millor veure´ns demà, perquè segur que arribaria fet pols i de mala llet. He intentat comprendre´l, però el meu cap per variar ha començat a donar voltes i voltes. On trobaria millor consol que als meus braços? Jo li ajudaria a fer passar la mala llet amb un massatge, escoltant-lo desfogar-se. No sé. Però haig d´entendre que de vegades les persones tenen la necessitat d´estar soles. Jo com ja em passo bona part del dia sola, necessito rebre després la seva companyia. I ell com es passa més de vuit hores en companyia de companys i jefes, agraeix una mica de relax. Però jo si volgués estaria només al seu costat mirant la tele, o jo llegiria mentre ell fa el sudako aquest (ara no em surt el nom dels mots encreuats amb números). Ell podria estar a la banyera mentre jo prepararia sopar. Però així ho ha volgut, i tampoc em puc posar dramàtica perquè el veig quasi cada dia. Pitjor aquelles parelles que per feina es veuen només caps de setmana o menys fins i tot. Jo he tingut un matí animat. La Filomena i jo hem anat de sabateries per Portal de l? Angel i Portaferrisa. Finalment no hem comprat res, potser no estàvem predisposades a comprar, però hem passejat i ens hem pres un suís. Sé que la tinc una mica abandonada ara que tinc l´Adrià. I no és per l´Adrià, és perquè ella de tant en tant em treu el tema Roger, i prefereixo no saber gaire d´ell. Vull que li vagi tot bé, clar, però si ell ha marxat per desconnectar de mi, fem-ho bé. Espero que la Filomena si el truca no li vagi resumint la meva vida. Jo, aquesta tarda, per no pensar massa en l? Adrià he decidit sortir una mica. Amb la Filomena hem vist que a Passeig de Gràcia feien Fira del Llibre. Volia passar-hi, però no ho he fet. He passejat pel carrer Pelai. Entrava a les sabateries, però amb el cap donant voltes. He entrat també a Balada a mirar cds, però he sortit sense res. He passat per la Plaça Universitat i cap a Ronda Sant Antoni. Allà cada vegada hi ha més tendes d´informàtica. He entrat a un forn que era ple de gent a comprar-me un croisant de xocolata. Necessito dolç per animar-me. Suposo que és millor sucre que vodka. I m´he fixat que a la vorera del davant hi havia un forn on no hi havia ningú. Curiós no? Al que he entrat havies d´agafar número com a la carnisseria, i et cobrava una caixera. Tenien pizzes i altres coses desitjables per sopar, però com hi havia tanta gent davant del mostrador mentre em despatxaven, no he pogut mirar bé, i he agafat només el croisant.He pensat que potser hagués estat millor prendre una orxata a una gelateria d´aprop, però ja estava fet. He decidit agafar el metro i menjar-me el croisant a casa. Queda amb poc glamour menjar pastes pel carrer, i més de xocolata, que és fàcil que el quedin restes als llavis, i et trobes sempre a un conegut. I he agafat el metro cap a casa. Em moria de ganes de trucar l´Adrià per si havia plegat, i perquè potser s´havia repensat allò d´estar sol. Però he anat cap a casa, i al sortir del metro un agradable xàfec m´esperava. M´he mullat i ho odio. Per sort m´he posat una jaqueta al cap, perquè encara odio més mullar-me els cabells i que les gotes llisquin per ells fins el coll. També han acabat les xancletes bones. Totes xopes i a sobre em relliscaven. He tornat a tenir ganes de trucar l´Adrià i explicar-li la meva desgràcia, però no ho he fet. He posat la tele, cosa que no faig massa la veritat. Feien el Diario de Patricia. I per cert, la tal Patricia portava els ulls pintats de blau com si fos una índia. Va sempre així? Es moda? Malgrat els ulls que m´impressionaven, no he pogut evitar acabar plorant amb la història que he vist. Era l´última. Una noia jove i vídua explicava que feia vint dies que s´havia enamorat pel xat. El noi anava en cadira de rodes. Van quedar, i el primer dia van acabar a un hotel. I jo vinga a plorar. Sort que no miro la tele sovint, o acabaria plorant amb les històries alienes. Em feia gràcia aquella noia disposada a tot, que deia que s? havia enamorat, que aniria a viure amb ell. L´he vist una noia positiva, valenta , impulsiva i sincera. Després ha sortit ell. L´ha mirada amb cara d´enamorat, però tot i això té por. Ha dit que només feia vint dies, i parlar d´anar a viure junts doncs? Potser el noi també li fa por que a ella se li faci dur que ell vagi amb la cadira. Amb el poc temps que ha durat l´escena no et podies fer el càrrec de tot. El cas és que li han preguntat a ella si podia esperar, i ha dit que sí, que quin remei! I jo vinga a plorar i plorar de l´emoció. I pensava en mi esperant poder anar a viure aviat amb l´Adrià, igual que ella. Tot i que jo ja porto més de vint dies. I pensava en l´optimisme d´ella malgrat les dificultats que segurament li esperen, perquè patirà per ell, perquè per desgràcia aquesta ciutat i moltes ciutats encara no estan adaptades a tothom. I vinga a plorar, no sé què m´ha agafat. I la pluja fora. I jo desitjant que en qualsevol moment l´Adrià es presentés per sorpresa a casa meva. Però res de res. Després feien El millonario, o un concurs amb títol semblant. He endevinat alguna pregunta, però m´he cansat i he apagat la tele. I no sé per què comento la tele si no és el meu estil, ni em preocupa, nio m´afecta. Suposo que perquè se´m fa estrany veure-la. Podria ser teleaddicta, i enganxar-me a sèries i programes melodramàtics, i per no fer-ho, no miro res, i de vegades em parlen de gent que no tinc ni idea de qui són. Però seguim. M´he decidit posar-me a arxivar papers i factures, perquè els vaig posant a un calaix, i mai ordeno, i això que tinc unes carpetes amb separadors. També he guardat els programes de les últimes obres, del Liceu, i així he estat entretinguda. I després he estat parlant amb en Quim per internet. M´ha dit que no agobii a l´Adrià, que demà ja el veuré, que no pensi més del compte? Bé, parlar amb ell sempre m´anima. I ara sí que vaig a trucar l´Adrià a veure què fa
