Torna el sol i el bon temps, i millor perquè una altra setmana de pluges i tornados (tot i que no en vaig patir cap en directe) no ho hagués suportat. En Roger ja no està. El trobaré a faltar? Ja ho veurem. Suposo que una mica sí, perquè és una persona que estimo, però l´Adrià em fa perdre molts cops a la resta del món del cap. I no vull pensar més en el Roger, que ahir va acabar plorant als meus braços. No va insistir que marxés amb ell ni que anés a veure´l , ni que el truqués, ni que deixés l´Adrià, només plorava. Això em fa pensar que va disposat a començar una nova vida, i m´alegra, perquè crec que és el que li fa falta. Necessita no obsessionar-se amb mi, perquè jo sóc ben estranya molts cops, i per ell tinc una barreja de sentiments que em confonien, però en conèixer l´Adrià, he vist clar que per en Roger sento una estima més amistosa. Es complicat d´explicar. Jo ahir no vaig parlar-li quasi. No em venien al cap paraules de consol ni d´ànim. L´acaronava el cap intentant que es tranquil.litzés. No calien paraules. I ara ja està, ha marxat i prou. La Filomena em deia aquest matí que podríem escapar-nos més endavant alguns dies a Alemanya per fer turisme i veure´l. Jo he somrigut, i li he dit que li comentaria a l´Adrià. Sé que ella no insistirà més. Ahir l´Adrià estava ben cansat. Va arribar a casa meva just per sopar, sense quasi parlar, estirar-se al llit, i ja era en el més profund dels somnis. Em vaig sentir sola en la seva companyia. Jo tenia ganes que m´expliqués coses, volia comentar-li la visita del Roger... però vam ser dos éssers incomunicats. Ara bé, si almenys haguéssim fet l´amor, ens hauríem comunicat d´alguna manera. Però ni això. Ell es va adormir d´esquenes a mi per fer la cosa més dramàtica. Jo em vaig estirar al seu costat, i el vaig envoltar amb els meus braços per notar almenys la vibració del seu cos. No em dormia, el cap em donava voltes, i si penses massa no dorms. Era normal que ell dormís si matina i penca a base de bé a la seva feina. I era normal que jo estigués ben desvetllada. Vaig aixecar-me cap a l´ordinador. Tampoc tenia ganes d´escriure. Em venia de gust parlar amb algú, i vaig topar amb un personatge ben insòlit. No sé gaire d´ell. Sé que les nits abans de dormir fa contemplació d´imatges, i que això acostuma a fer-lo dormir. Hi ha gent que fa servir la tele per evadir-se de tot i aconseguir el relax. Ell em va dir que fa contemplació. Em va comentar que ara molta gent busca la serenitat en l´oriental, amb el ioga o altres tècniques, però que els occidentals teníem les nostres pròpies tècniques des de fa anys, però les havíem deixat perdre. Ell deia que igual que hindús es relaxen repetint un so, com per exemple l´om. Aquí si reses el rosari que també es repetitiu, també aconsegueixes la relaxació. Bé, em va dir moltes coses que segur que molta gent no em diria. El tema de la contemplació d´imatges que fa, va arribar quan era tard, i ell va dir-me que era hora de contemplació i que marxava, així que no vaig poder aprofundir del tot. Igualment vam parlar d´un tema amb tantes respostes com si la bellesa en l´art és subjectiva o objectiva? No sé si explicar les diverses visions que em va donar. Sembla que la manca de sexe em produeix inquietuds filosòfiques. Però no, va ser la trobada d´aquest noi. El cas és que va ser molt més interessant que trobar el típic que es fa el simpàtic, fa veure que té els mateixos hobbies que tu per quedar de seguida i follar-te el més ràpid possible. O aquells que t´expliquen les seves penes laborals, els seus fracassos sentimentals, i volen que et converteixis en la seva doneta salvadora. Bé, ara estic simplificant el món del xat en esteorotips, però igual que a la vida real al xat hi ha de tot, i amb variacions, però mai havia conegut algú que fes contemplació d´icones o figures abans de dormir. Crec que és un noi molt culte, que ha llegit molt, entès en arts varies, però també em va semblar que tenia una religiositat que el marcava. En tot cas em va distreure una estona a la nit. Vaig tornar al llit. L´Adrià s´havia girat. Podíem dormir cara a cara. Vaig abraçar-lo, i dormit va buscar els meus llavis per besar-me. I relaxada després d´haver fet ´contemplació´ a l´IRC vaig dormir abraçada al meu amor. Tot i això, avui no penso deixar-lo dormir-se tant d´hora. Clar que segurament anirem a sopar amb l´Ester i l´amic seu amb qui està enrotllada. No sé si ve algú més del viatge a Tunísia, o quedarem en plan parelles. El que sé és que el de l´Ester finalment porta les fotos. M´agradarà veure-les perquè jo vaig anar a Tunísia fa uns anys. Ais. Va ser el meu primer viatge de contacte amb el món àrab.
