Quin dia tan lleig! I quina nit! Sort que estava amb l´Adrià, perquè tants llamps a mi no m´agraden. Em va costar dormir-me amb els primers llampecs de la una i pico, però cap a les cinc m´han despertat de nou. La llum encegadora es colava per les escletxes de la persiana, i al cap d´una estona el tro estremidor. Semblava de pel.lícula de por tot plegat. L´Adrià, per això, dormia profundament. Tenia ganes de despertar-lo, però em sabia greu. Ell havia de matinar, i jo he passat la nit del lloro, però després m´he quedat dormint com una reina a l´ampla llit per mi sola. Avui he dormit a casa seva, i aixeca´t i vine cap a la meva. Es una pallissa això d´anar de casa en casa, roba amunt i avall, sort que tampoc vivim llunyíssim, però igualment és incòmode. A part, l´Adrià no m´ha donat cap claus de casa seva. He tancat de cop desitjant no haver-me deixat cap cosa a dins. Clar que en cas d´urgència podria anar a buscar-li les claus a Sants, on treballa. Jo tampoc li he donat claus de casa meva. Suposo que ja donar una còpia de les claus seria crear més lligams. No volem córrer, o millor dit, ell no vol córrer, però cada cop estem més units. Ell crec que tot el passat l´ha marcat. Jo també tinc un passat amb unes quantes males experiències, però confio en el present i en el futur. Vull pensar que per què no puc ser feliç amorosament d´una vegada per totes? Està enamorat i ser correspost puja l´ego a qualsevol persona. Avui mateix, aquest temps deprimiria a qualsevol, però jo estic contenta, amb ganes de veure a la Filomena, que deu estar al caure, i amb ganes de veure al meu amor de nou. El trucaria a la feina, però no vull ser la típica doneta pesada que emprenya a la feina. Mai saps si estarà reunit, o atabalat amb algun assumpte. Doncs tot i la nit de trons i tempesta, ara mateix em sento contenta, tot i que veig que haig de netejar els vidres del meu pis. Ara em surt vena maruja contenta, i no he pres vodka ni aigua del Carme. Ara s´acosta la tardor, una estació que mai m´ha dit gran cosa, però ara a tot li veig color. El fred començarà, ens abrigarem una mica, desitjarem abraçar-nos al llit sota el cobrellit. Anirem a passejar pels boscos amb arbres de tonalitats daurades, altres vermellosos, que aniran deixant caure les seves fulles fent un llençol al terra, i lluiran orgullosos les seves branques nues esperant el fred i el glaç de l´hivern. I la tardor amb les seves pluges i els rajos de sol tènues faran créixer bolets, deliciosos rovellons entre pinassa i pinyes. M´estic posant massa tendra. Estic molt molt bleda
