Ahir va ser una nit de malsons que mesclats recordo. Jo em passava quasi tot el somni despullada i amb fred. Primer estava a casa dels Davids, ells em feien ballar i reien perquè ho feia molt malament. Els peus em pesaven, i em mirava les cames, i hi portava penjats dos pesos de cinc quilograms. Els hi ensenyava però ells deien que era una patosa, i que no pensés que em donarien feina a la seva acadèmia de ball.. Llavors començava a cantar, per demostrar-los que podia ser més artista que ells, però em sortia una veu esquerdada, i poc col.locada, necessitava respirar sense parar, i era desastrós. Volia escapar i córrer pel seu passadís, però les cames em pesaven i ells reien més i més fort. Del passadís venia un soroll ensordidor, era en Robert roncant, jo intentava anar més ràpid, tot sentint el cap esclatar. Sortia al replà de l´escala, i no hi havia llum i havia de baixar les escales a peu. Costava molt baixar-les amb aquelles cames pesades. Volia treure´m els pesos però no podia. El roncar de fons ara canviava per una melodia insistent i com desafinada d´un violí que em feia estremir, i sortien els veïns a les portes, i em senyalaven perquè anava despullada, i deien “Ella és la culpable del patir del violinista”. Jo plorava i sentia un terrible dolor als timpans que creia que es perforaven. No sé com ja era al carrer. Seguia despullada, però no portava els pesos. Semblava que tot fos en silenci, però s´obria una finestra per deixar pas de nou al terrible violí acompanyat de les rialles dels Davids. Veia el meu cotxe. Al seient del copilot estava la Laura amb una cara blanca com si fos un zombie. Una mica de sang vermella li queia pel nas. No li deia res perquè només volia fugir, després em cuidaria d´ella. Posava en marxa el cotxe, i llavors ella em deia “Aquest cop espero que ens matis de veritat. Vull morir i tu també. Fes anar el cotxe ben ràpid, mata´ns. Mata´ns. Mata´ns” No parava de repetir allò, i jo frenava en sec. Volia sortir del cotxe, però cap porta s´obria. I la Laura com si fos una autòmata, anava girant el cap i repetint “Mata´ns, mata´ns”. I cada vegada més sang li rajava pel nas. I em tacava. Era angoixant realment. En un altre flash, ja arribava al meu carrer. Anava a peu i despullada, una aigua vermellosa em cobria el cos. No sé on seria el cotxe. Plovia molt. Havia gent amb paraigües. Cantaven i ballaven seguint a en Gene Kelly. Era un espectacle curiós veure´ls ballar claqué. Hi havia gent de totes les edats, però a mesura que jo passava entre ells, paraven el ball, i es dedicaven a esquitjar-me amb l` aiguat del terra. I em deien “borratxa, borratxa, beu aigua” Jo podia parar, volia arribar a la porteria del meu pis. Allà estava en Gene Kelly ballant, es girava, la música parava, però la gent seguia esquitxant-nos, fent rotllana, i seguien repetint “borratxa, borratxa”. La cara d´en Gene Kelly era la d´en Robert. “Fas tard a sopar, per un dia que em decideixo a venir-te a buscar” em deia, com si no sentís tota aquella gent . “Anem al cotxe” M´agafava de la mà, però jo no podia anar amb ell bruta com estava, i sense roba. Estava a la meva banyera dutxant-me. Per més que em posava aigua i sabó la sang no marxava. Veia una figura darrera la mampara. Serien ombres que normalment veig, però la figura obria la mampara, era en Quim. Jo cridava però ell em calmava. Ell em netejava, i m´acaronava. “Confia en mi, Ninona meva” Em portava en braços a l´habitació.Era plena d´espelmes negres, i al mig del llit l´Helena amb en Robert i l´Igor vestits de cuir en un menage à trois salvatge. L´Helena em deia “no vas voler fer l ´amor amb mi, i ara jo ho faré tots els qui estimis, i després els mataré” Jo li cridava que estava boja. En Quim ja no hi era. Jo estava sola amb aquella dona, que treia una pistola, i feria de mort a l´Igor, i el feia caure al terra entre les espelmes. Jo corria a abraçar-lo. “ Per què vas marxar amor? Per què? “ Jo plorava, i plorava, però l´Igor no podia respondre, i jo havia de deixar-lo perquè em cremava. Pujava al llit, l´Helena volia matar al Robert. I jo la besava a ella perquè ell escapés. Amb fàstic la masturbava mentre ella m´esgarrapava l´esquena, tot xisclant de plaer. En Robert no marxava. Les espelmes iluminaven el seu cos un dempeus davant nostre. Semblava que li agradés l´escena. L´Helena introduia la seva llengua dins la meva vagina. Era rasposa com d´un gat. Jo sagnava, i plena de ràbia ofegava aquell monstre. En Robert seguia mirant-ho tot, com si res, i l´únic que em deia era “Anem a sopar o al Llantiol”
M´he despertat horroritzada. Mai havia tingut tants malsons seguits. Tenia els ronyons que em punxaven, la panxa inflada i el llit amb sang. Res perillós, la visita mensual. He anat a la nevera per beure aigua. Encara no sabia què hi havia de real en tot allò. La nevera tornava a no funcionar. He obert el congelador, i tot era desfent-se de nou. Volia plorar. Feia un sol increible, avui havia de ser un dia feliç. Avui havia de sopar amb en Robert, però tot començava malament. He trucat als de la nevera. Els he exigit una altra nevera nova. Sembla que arribarà demà, increible. M´he preparat un vodka. Avui elnecessitava.Tenia por de dutxar-me. Però què podia passar? Era de dia, i la porta de casa meva tancada amb pany. M´estic tornant boja? Què em passa? Només era un malson. Igualment em trobava molt malament. Ha trucat en Roger, el meu violinista. Volia quedar amb mi. Però li he dit que avui no podia que havia quedat amb una amiga. He menjat un pot de llenties escalfat al microones. Alguna cosa havia de menjar per no defallir, i poder beure una mica més. Arribarien les 21 h i en Robert trobaria una dona patètica. Havia de fer alguna cosa, però no podia. A les 19 h un sms. Evidentment era ell que no podia quedar, que ho sentia. Aquest cop sense excusa. L´he trucat, volia deixar anar tota la meva ràbia i dir-li que no em truqués mai més, però tenia el mòbil desconnectat. He plorat amargament. Podia trucar a en Roger perquè vingués a fer-me companyia, però allò no era just. No volia jugar amb ningú. He trucat al Quim a Bèlgica. No hauria d´haver-lo preocupat. Ha intentat calmar-me.M´ha dit que no podia venir a Barcelona, que intentaria trobar bitllet per dijous. Ha tornat a trucar-me. M´ha donat l´adreça del psiquiatre de la seva germana, el Doctor Quintanilla. Serà argentí?. M´espera demà a les 17.30 h. M´ha dit que truqués a algú per estar acompanyada. Li he dit que ho faria. Però jo no volia que ningú em veiés en aquesta situació. Ara estic una mica millor. Espero tenir una nit més agradable.
